Una petita guia amb setze restaurants i consells on anar a menjar en Sardenya: l’ha escrita Katie Parla, jornalista de cuina autora de la guia pel New York Times. A l’Alguer premiades Sa Mandra i el laboratori de Roberto Murgia
SARDENYA – «La Sardenya atira també els viatjadors més aventurosos - escriu la jornalista en la introducció - i a la recerca de un poc de ària nova.» Una petita guia amb setze restaurants on anar a menjar en Sardenya: l’ha escrita Katie Parla, jornalista de cuina autora de la guia pel New York Times que està per publicar un llibre amb consell on anar a menjar en les ísoles italianes. La llista és eixida per Eater que se ocupa del món de la cuina publicat de Vox Media.
A l’Alguer la menció arriba per Sa Mandra, empresa agrícola de propietat de una família barbaricina. “En més de trenta anys, los duenyos Rita Pirisi i el marit, Mario Murrocu, han transformat una propietat decadent en una prosperosa empresa agrícola de 100 hectàrees amb cases – escriu la jornalista – Lo restaurant obert a tots, propon un menjar que valoritza les produccions i la carn de Sa Mandra i de les factories a costat”. A l’Alguer, espaci també pels dolços del laboratori de Roberto Murgia amb les “tilicas de sapa” per tot l’any ideals per cada ocasió de festa, los “candelaus” per esposori i batià i les “tzipulas” frigides per carraixali.
La selecció continua amb Somu a Baja Sardinia, Rifugio de Nuoro, l’Ovile Bertarelli a Baunei, Chiosco di Ponente a la marina de Tortolì, Sinnos a Gergei, Sa Mola a Escolca, Vecchio Amico a Càller, pastisseria tradicional Durke al quarter de la Marina sempre a Càller, així com Sabores amb les tapas en salsa sarda, lo clàssic Sa Cardiga e Su Schironi a Pula i La Terrazza Bistrot a Poggio dei Pini i Da Andrea al Cavallera a Carloforte i Da Achille a Sant’Antioco. NO podiva mancar el mercar del peix de San Benedetto a Càller.
Una jornalista que publica una guia amb consell on anar a menjar en les ísoles italianes prova encara una vegada que la dieta mediterrània són coneixences mil·lenàries i transmitides de generacions i també un modo de viure que fa bé a l’home i al planeta. De fet menester mentovar que el 16 de novembre del 2010 la dieta mediterrània entra en l’UNESCO. De aqueixa tutela, és creixida la consciencia del valor de la Dieta mateixa i també la demana de les produccions “Made in Italy” amb un augment del +14% en línea general i en particular un +33% per la pasta, un +23% per l’oli extra vèrgino de oliva, +13% pel vi i +8% per la fruita i verdura. La alimentació és la millor i ha consentit una esperança de vida entre les més altes a livell mundial amb 80,1 anys pels hòmens i 84,7 per les dones.