L’ALGUER - Menjar Blanc: ja el nom alguerés potencia la sabor d’aqueix dolç assai sèmplice. La denominació en italià és “biancomangiare”, que segurament tenguerà la mateixa sabor, però no recorda l’Alguer, la minyonia i el perfum del llimó apena collit i posat a dins d’aquesta crema densa. Aquesta és la força de les llengües locals com l’alguerés, la de fer reviure en una sèmplice paraula perfum, sabor i les persones lligades als nostros records.

Llet, midó, súcura, llimó: aquestos són los ingredients que ha amprat també el cuiner del Mirador, Francesco Fadda per la preparació del Menjar blanc a l’apuntament número sis de Cuina de l'Alguer: l’he fet per vosaltros. És u dels dolços tradicionals de la ciutat de l’Alguer, però no solament: és coneixut en tot lo Mediterrani ja de l’edat mitjana, de quan s’és difusa la “moda” d’aquesta crema, que després és arribada a la península Ibèrica i en Europa. Lo dolç medieval era un menjar dolç i també salat. Actualment, fa part del Corpus del Patrimoni Culinari Català. La recepta de les Ísoles Balears és assai símil a la de l’Alguer i per carraixali fins a la Setmana Santa se preparava tradicionalment amb els Brinyols.

La recepta tradicional s’és transmitida com un regal dolç i preciós a dins de dos fulls de pasta, característic empast de farina, ous, súcura i gras de porc (sunya) fet a mà. Així és nada la Torta de menjar blanc i les tabaqueres, típics raviolis a forma de mitja lluna farcits de crema. Avui els pastissers juguen amb aquestes sabors per desconstruir, desfer i recompondre, així com ha fet lo cuiner de Cuina de l'Alguer en la sua recepta original.


CUINA DE L’ALGUER, L’HE FET PER VOSALTROS