SARDENYA - A livell territorial, 55 empreses (47 artijanes) treballen en la vella província de Càller, 32 empreses (29 artijanes) a Nuoro, 23 a Sàsser-Gal·lura (17 artijanes) i 8 a Oristano (7 artijanes). La ceràmica i la porcellana han escrit pàgines interessants de l'economia i l'excel·lència artística de la Sardenya. Les xifres també són importants amb dos-cents treballadors. També resulta que el 47,2% de les empreses són de dones. Lo ventall de producció és diferent: peces artístiques i ceràmica, de ús domèstic i sanitari, però també estatuetes i objectes ornamentals, gerres i contenidors utilitzats pel transport o embalatge de objectes i artículs sanitaris. Això, és lo que és escrit en lo dossier elaborat de l'Ofici Estudis de Confartigianato Sardegna, "Ceràmica de alta vocació artijana en Sardenya", que analitzava dats de UnionCamere-Infocamere i Istat del 2023, que és estat presentat del Segretari de Confartigianato Imprese Oristano, Marco Franceschi, durant la conferència “L'artijanat en la nostra història rural. Arts i oficis”, organitzat del Municipi de Ollastra (OR), per les iniciatives de la “Fira de Sant Marc”. A part del sector de la ceràmica, l'artijanat típic i tradicional de la Sardenya, encara representa una part assai petita de tot lo sector, representa la imatge real de la cultura i de la història de l’ísola. Hi ha poques botigues habituals (principalment teixits, ceràmica, llenya, pell, metalls no preciosos, vidre, pedra, teixit), que representen l'1% de tot l’artijanat regional. Amb una mèdia de 2,2 treballadors per empresa, se poden comptar 400 treballadors oficials. Lo valor estimat és aproximadament 95 milions de euros (directe, induït i negre) amb un valor del 4,4% del total de l'artijanat sard. Lo valor de exportació (certificat i estimat) de productes de llenya i suro, mobles, teixits, porcellana, ceràmica i vidre supera 25 milions de euros.

Lo sector de la ceràmica fa part dels sectors de les manufactures amb poc consum energètic amb l'alimentació, paper, productes químics, cautxú i plàstiques, metalls, vidre i ciment. En aqueix sector, lo 68% de les empreses han adoptat bones pràctiques digitals l'any 2023 mentre un 40,3% de les empreses han invertit en productes i tecnologia energètica (67,5% millorament del procés productiu, 61% millorament del producte final), un 28% de reducció del consum de energia i material). «Crear sinergies i lligams en lo món de la ceràmica sarda, artística i de disseny, però també típica i tradicional, representa un valor important per potenciar l'excel·lència de l'ísola – ha afirmat Marco Franceschi, segretari de Confartigianato Imprese Oristano –, és lo desig de promoure les realitats locals i fer de aquests productes elements distintius i assai interessants per tota l’ísola». L'artijanat artístic és un gran patrimoni cultural i econòmic i representa al món l'emblema del gust, la creativitat i la singularitat del Made in Sardenya. Lo "Fet a art sarda", per la capacitat de ésser un únic és una gran unicitat creativa i reactiva per la nostra regió davant a l'estandardització del gust induïda per la globalització i representa la defensa de la memòria, la identitat i la diversitat.

L'artijanat artístic també se troba entre els sectors amb major risc de extinció, pels elevats costos empresarials, les dificultats burocràtiques i les càrregues en la transmissió de l'activitat i en la formació dels joves, los problemes de màrqueting i el fenomen de la falsificació. L'activitat artijanal de les empreses típiques i tradicionals de la Sardenya, als diferents territoris, és important del punt de vista de l'atractiva i el manteniment de la tradició i la memòria. Se pot diure la mateixa cosa del valor econòmic que aporta aquest sector. «La major part de aquestes microactivitats desapareixen en silenci perquè no poden seguir el ritme de la producció industrial i perquè, si són econòmicament vàlides, la difusió comercial és limitada. Ja de anys diem que aquestes professionalitats necessitarien dos elements bàsics: fons i estructures. Lo primer factor serviriva per reequilibrar econòmicament l'activitat, o fer-la competitiva del punt de vista comercial, en manera que se pogui mantendre la pròpia identitat artijanal. mentre el segon sigueriva necessari per fer-la "viure", practicant-la, per exemple, en contextos que se troben a dins dels espacis expositius.