SARDENYA – Una tradició centenària que se continua a practicar al centre de Orgosolo i que se pot admirar en jornades particulars com “Autunjo en Barbagia”, durant les qual se pot descobrir totes les meravelloses produccions artijanals de aquesta esplèndida ciutat al cor de la Sardenya. Crea - Agricultura i Ambient i l'Agència Laore salven de l'extinció la raça local de cuc de seda de Orgosolo: "Su lionzu", lo típic boneto de les dones de Orgosolo, teixit amb fil de seda, continuarà potenciant lo vestit sard. Lo treball conjunt de l'Agència Laore i Crea Agricultura i Ambient ha permitit de salvar de l'extinció la raça local de Orgosolo, creixida de generacions de part de algunes dones, ara "Agricultores Custodes" de la preciosa l riquesa de la biodiversitat sarda.

Entre les màximes expressions de l'artijanat de la nostra ísola, lo procés de elaboració de la seda de Orgosolo és probablement lo més singular i fascinant. Importat dels jesuïtes al sècul XVII, l'art de la sericultura arriba de la Xina, on se practicava del 2500 aC. La producció de seda a Orgosolo, fa part del patrimoni històric i cultural de la ciutat, de sèculs i sempre s’és orientat al teixit de "su lionzu", benda del vestit tradicional, teixit amb seda crua produïda i treballada de algunes dones expertes del país. La cultivació dels cucs de seda comença solitament al principi del mes de maig, coincidint amb la floridura dels arbres de jasmí; després del qual "su semene" ve astujat per un nay en un ambient fresc, per evitar que els ous se obrin i fins a que les fulles comencin a se obrir. Segons la tradició, la llavor comença per la primera vegada, lo 25 de abril, coincidint amb la festivitat de Sant Marc; en aquesta ocasió les dones tengueriven de anar en processó de la iglésia de Sant Pere fins a la iglésia rural de Sant Marc, posant al pit un cotó amb a dins la llavor.

Los ous del cuc de seda de Orgosolo, avui, vene també transferits al Laboratori de Gelsibaquicultura de Padova que els conservarà per garantir la protecció. A Padova se seguirà la selecció per caracteritzar la raça, com a servici per la comunitat local. S'espera que aquesta operació pugui ésser un motor de esvilup de l'economia local amb l'objectiu de potenciar el turisme cultural. “Su lionzu”, lo preciós mocador groc, que se col·loca al cap, continuarà a adornar els vestits de les dones de Orgosolo. Com sempre la cultura de la seda se conservarà i se transmitirà a les dones. En veritat no és la primera vegada que el cuc de seda entra en lo repertori de la biodiversitat agrícola regional. També se recorda una altra raça groca, lo cuc de seda "Ascoli", que fa part del repertori de la biodiversitat agrícola de les Marche i que se conserva "in situ" a Montefiore dell'Aso (AP). També en aquest cas la conservació "ex situ" és feta del CREA. La valorització de aquestes especialitats locals fa també part del projecte europeu Aracne, suportat sempre de Crea, per a la valorització del patrimoni cultural europeu de la seda. La producció de cucs de seda a Orgosolo també presenta alguns aspectes originals: en primer lloc la color groga del fil de seda que evidencia la diferència en la producció a livell industrial, que sempre ha decidit, per raons econòmiques, de produir seda blanca, per la major facilitat de coloració. Lo groc de Orgosolo és lligat a la típica color intensa de “su lionzu”, tenyit amb safrà local; una altra particularitat és lligada al fet que el cuc de seda de Orgosolo no ha experimentat lligams amb altres races creant una espècie real, reconeixuda avui com a "raça Orgosolo" .