SARDENYA - Territorialitat i artijanat també per àlcohols com destil·lats. I el gin, entre els distil·lats, és lo més coneixut i begut, sobretot gràcies a la combinació amb el tònic. Ésser un gin territorial avui significa respectar un territori, i no la voluntat de cambiar la naturalesa de la matèria primera utilitzada. Un autèntic protagonista del mercat de l' àlcohol: lo destil·lat transparent que s'obté del ginebre, elaborat sempre de més en manera artijanal de petits productors amb un lligam especial amb el territori. Los números emblemàtics de la creixita del mercat del ginebre: al 2020 ha registrat un augment a dos xifres : +33,5% en valor i +24,8% en volum. Augment (també donat de la vèndita) que no pareix se fermar, al contrari. Giniu de la destil·leria Silvio Carta, és obtengu del ginebre sard: és lo primer gin sard mai realitzat, ja de setze anys de una empresa productora, al de Silvio Carta que se troba a la província de Oristano, a la zona centre occidental de la Sardenya, fundada l'any 1950 com a cantina.

Als anys 80 també és nada la destil·leria i la fàbrica de licors. Ja de 20 anys és cambiada arribant a un punt de inflexió quan l'empresa ha separat la cantina de la destil·leria, aquesta última avui a dins de un jardí botànic del qual se prenen els productes per elaborar els licors, amb herbes collides cada matí per utilitzar-les fresques. Evidentment aqueixa zona del Mediterrani, com la Sardenya en general, és rica de ginebre i no se pot no aprofitar de aquesta important presència per fer gin, en una època on parlar de ginebre en Sardenya era impossible. Així és nat lo primer gin sard, capaç de se diferenciar del vast mercat dels altros presents. És un producte 100% sard perquè s'utilitzen productes frescos i collits a mà, sense altros ajuts botànics. L'any 1400 a Salern los primers "proto-gins". Lo gin italià afascina i desperta la curiositat per la pròpia connexió amb el territori, per una història. Una història lligada no solament al territori, ma també a les persones que hi viuen, a les persones que produeixen aquest licor particular, fisiològicament diferent de tots los altros.

Un llong camí de quan, de l’Edat Mitjana (vers lo 1400), la Facultat de Medicina Salernitana és estada testimoni de la nàixita del protoginebre, obtingut a partir de la destil·lació de alcohol i de ginebre, una planta especialment present al Mediterrani. Avui hi ha més de 300 gin italians, la major part són expressió del territori on s'elaboren. Precisament perquè s'elaboren amb botànics purament locals, capaços de representar aquell territori, donant-li expressió i caràcter a través de un perfum i olor particular, una olor, una nota post-olfactiva que els diferencia de tots los altros. Artjigianalitat no se té de oncfondre amb la improvisació: crear un destil·lat no és un treball per tots amb el risc de crear productes de qualitat és més gran del que se pot pensar. Menester, conèixer instruments i tendre màquines adequades i receptes ben estudiades i equilibrades per crear una gin que sigui bo de beure, bo de mesclar i també per utilitzar-lo a la cuina.