SARDENYA – En funció de la classe de concurs, los professors sards tengueran de viatjar. Per alguns 'fortunats', però, les proves orals se faran en Sardenya. Pels altros, de la Sardenya al Piemont i a la Toscana per l’oral del concurs de professors de la secundària. La història: la denuncia de una professoressa sarda arriba al Ministre Valditara a través del sindicat Anief Sardenya. Los problemes no són pocs. Lo primer és lo cost dels bitllets de l’aèreo que augmenta de més després de abril. Los bitllets no se poden fer a última hora ja que la data i el lloc de la prova se coneixeran "almanco amb 15 dies de anticipo". I després hi ha el cost per dormir. Tot se tenguerà de organitzar en poc temps. La prova se coneixerà amb 24 hores de anticipo. «És discriminatori, en primer lloc del punt de vista econòmic». Paraules de l'Associació Sindical Professional Anief.

Una vegada superades les proves escrites en Sardenya, se tenguerà de anar en Toscana i Piemont per fer l'oral. I aquest no és l'únic cas en Sardenya: segons lo decret que agrega els procediments de concurs, en funció de la classe de concurs, los professors sards també tengueran de arribar en Sicília, Campània, Marche, Lazio, Emília-Romanya, Ligúria i Vèneto, contra alguns 'fortunats' que faran les proves orals en Sardenya. Anief ja ha escrit al ministre de la Instrucció Giuseppe Valditara. «És nat lo turisme de competició? – se lligi en una nota i reflexió polèmica del sindicat - mos trobem davant una gravíssima situació dels pocs postos disponibles, lo cost i temps de transport en continent pels ciutadans sards, sense olvidar que no és segur que cada docent pugui superar la prova escrita i que és un risc amb una arribada a la última hora en Toscana o Piemont».

«En de més – evidencia la professoressa - l'esquema de l’examen que se coneix solament amb 24 hores de anticipo, pràcticament en viatge, en lo millor dels casos en un B&B, on físicament se tengueriva de preparar una presentació al computer que vol tanta concentració sobretot per una prova que pot ésser important pel futur econòmic i del treball. No és just i és discriminatori també perquè s’està valutant sobretot la capacitat de despesa per fer l'examen, més que per la preparació real».