En cas de paritat en graduatoria, se donarà prioritat al candidat home, respecte al a la companyona, vist que és de un gènere poc representat. Una excepció a aquesta tendència se verifica en Sardenya, on la diferència de gènere és inferior al 30%
SARDENYA - No són exactament les “quotes blaves”, però ja del pròxim concurs, lo decret de reequilibri de gènere afavorirà els companyons hòmens, avui en clara minoria en totes les regions. Los nous concursos per la assumpció de mil nous dirigents escolàstics són imminents: encara no són estades fixades les dates precises, segons rumors ministerials se tengueriven de fer entre la fi de l’any. Al centre de la qüestió, però, més que la reducció dels postos de dirigents, causats de la reducció de la reda escolàstica, hi ha la qüestió de les "quotes blaves" reservades als hòmens, en un món tradicionalment masquil. Una excepció a aquesta tendència se verifica en Sardenya, on la diferéncia de gènere és inferior al 30%. Lo Ministeri especifica que l'anunci del concurs no preveu una "quota blava" a favor dels candidats hòmena, ma una preferència que no modifica l'ordre de graduatoria dels guanyadors del concurs.
Així, pel Ministeri, és un "error" i "enganya" diure que són estades introduïdes les quotes blaves. A les escoles, la presència de figures masquils és sempre estada assai limitada, entre els professors com entre els dirigents. Així, la botza del pròxim concurs per dirigents escolàstics, a l’artícul 10 preveu que “en cas de paritat de punteig total, considerant les percentuals de representació de gènere en cada regió, se donarà prioritat al gènere masquil". En lo sector educatiu, en particular, és important notar que predominen en gran part les dones, amb 8 cada 10 professor són dones, i aquesta percentual augmenta constantment. Aquesta tendència no se limita a les escoles de la ifnancia i primària ma és també per les escoles superiors, on lo número de professoresses és augmentat del 48% al 67% del total en los últims 55 anys. Com a resultat, és natural que hi hagi més dones també com a dirigents escolàstics.
La pregunta que natural respecte a la poca representació masquil per la professió docent és perquè els hòmens no opten per seguir aquesta carrera. Un possible punt de partença per comprendre aquesta situació arriva de l'OCSE que, lo report anual sobre l'educació als països industrialitzats, identifica dues raons principals que poden explicar aquesta disparitat. Lo primer motiu és la presència persistent de estereotips de gènere que tradicionalment associen les dones amb treballs de cura, inclosa la docència, mentre que "més tècniques" o "més pagats” són considerats més adequats pels hòmens. Aquests estereotips poden influir en les opcions de la carrera fins de la infància i anar contra la diversificació de les professions. La segona raó clau és lo baix salari dels professors. En Itàlia, per exemple, los salaris reals de professors i professoresses són diminuits del 1,3%, i representa un element dissuasiu important per qui vol diventar ensenyants. Lo salari medi dels professors en Itàlia són solament lo 69% de aquello de altros treballadors amb un livell de educació superior, cosa que fa que l'ensenyament no així interessant respecte a les altres professions més pagades.