SARDENYA – Són sempre de més los estudents sards que decidin de deixar l’ísola i anar a la universitat en ciutats de la Península o a fores. Lombardia, Piemont, Toscana, Emília-Romagna i Lazio són les regions més recercades. La Universitat de Càller està fent un estudi per l'impacte de aquesta gran fugida de l'economia sarda. Segons el document de Cna Sardenya, lo 16,7% dels estudents sards trien una universitat a fores de la regió. Entre les principals raons, un mercat del treball no adapte per joves laureats. Una hemorràgia de cervells, testimoniada en manera dramàtica de l'últim dossier del centre de estudis Cna Sardenya, que penalitza encara de més la crèixita socioeconòmica de la nostra regió, caracteritzada de un mercat del treball que fa fugir els joves i no’ls anima a estudiar i se formar amb la idea de viure en Sardenya. Segons lo document de l'associació de artijans, lo número de joves sards que estudien a les universitats sardes és passat de 47.464 de l’any acadèmic en curs 2010/2011 a 35.842 del 2021/2022 (11.622 estudents de manco). Lo número de residents inscrits a les universitats de altres regions és augmentat: de 6.040 a 7.184 (1.144 estudents en de més).

Segons los dats del MIUR (Ministeri de Universitat i Recerca), en referiment al curs 2021/2022, dels 43.026 universitaris residents en Sardenya, lo 16,7% ha estudiat en universitats ubicades en altres regions: una percentual en constant crèixita, considerant que l’any acadèmic 2010/2011 hi havia un 11,3% de students no residents. Lo resultat és que en los últims quatre anys les percentuals de desocupació dels joves (25-34 anys) en Sardenya és estat del 20%, contra el 14% nacional, lo 7,9% al Nord i 12,4% al Centre. Encara més preocupant són los dats sobre los dats NEET, joves que no treballen, no cerquen i no estudien, que, en lo mateix període, ha interessat més de un quart de joves entre 15 i 29 anys, contra la mèdia nacional del 22%, lo 16,6% de les regions del Nord i 18,5% de les Centrals.

Però lo problema no és solament qualitatiu: l'extensió de contractes atípics i estajonals comporta poca disponibilitat a la formació professional a l'empresa i un menor incentiu a modificar aqueixa situació. També una certa polarització del mercat de treball no afavoreix los més joves, que són la component més dinàmica i innovadora de la populació. I també la baixa propensió de les empreses sardes a adoptar noves tecnologies i a donar formació contínua als empleats redueix la demanda de treballadors més qualificats, mentre que l'especialització del teixit productiu en los sectors tradicionals de baixa intensitat tecnològica limita els incentius dels més joves a invertir en el propi en la pròpia educació, especialment universitària.