SARDENYA - Segons los dats més recents de la Fundació Open Polis, la Sardenya ocupa la primera posició en la classifica de abandó escolàstic en l’escola secundaria superior. En l’ísola, lo 13,2% dels joves, no acaben l’escola superior i deixa primer de prendre el diploma. Però no solament: lo 9,7% dels diplomats se troba en condicions de "dispersió implícita", és a dir, sense les competències mínimes necessàries, segons los estàndards Invalsi, per entrar al món del treball o universitari. Lo livell de escolarització també és baix contra el 14,5% de la mèdia nacional, lo 23% dels joves sards entre 18 i 24 anys no tenen lo diploma, i han acabat solament aquella que primer era la “escola mèdia” i que ara És l’escola secundaria de primer grau.

Han abandonat los estudis a 14 anys o han deixat l’escola superior. Una imatge negativa que no és diferent del sud Itàlia, però amb una negativitat encara més marcada. Segons l'anàlisi dels sindicats escolàstic que han denunciat aqueix fenomen, una de les principals causes de l'elevat índex d'abandó dels estudis és la política de reducció (la burocràcia ministerial) que és estada feta en los últims deu anys de tots los governs nacionals i adoptada de les administracions regionals.

Una política que, en nom de la consolidació de les finances públiques, ha reduït dràsticament lo número de escoles. En Sardenya, los talls lineals toquen una realitat geogràfica i un context social assai particulars. Són molts los països petits i assai petits on, amb les escoles de primària i secundària tancades i els diferents ordres docents agrupats en múltiples unitats, per anar a l'escola, ja de temps, los estudents de totes les edats són obligats a viatjar encara de més en autobús per almanco una hora (una hora anada i una hora enrera) i per carreteres amb dificultats.

Ara, amb el govern de Meloni, encara siguerà pitjor també perquè el ministre Giuseppe Valditara ha anunciat nous talls. I en Sardenya espaririven quaranta escoles, un número assai alt per l’ísola. Sobretot, a ésser penalitzats sigueriven los estudents de les zones internes i també tots aquellos minyons en edat escolàstica que viuen en territoris ja amb un alt risc de despopulament. Campània, Puglia, Toscana i Emília-Romagna, administrades de juntes de centreesquerra, han dit de no i que se apel·laran al Tribunal Constitucional. En Sardenya, amb les eleccions l’any pròxim (se votarà per eligir el nou governador al febrer del 2024), la junta de la Lega Sardenya de Christian Solinas posa la mà endavant. L’Assessor a la Púbica Instrucció, Andrea Biancareddu, ha escrivit una lletra a Valditara en la qual diu que «siguerà impossible, en Sardenya, adoptar una mesura que pugui definir una reda escolàstica en acord amb les prescripcions estatals anunciades, que no garanteixi el respecte ni el principi de igualtat i el dret a l'estudi.

Clara oposició de la Federació de Treballadors de la Coneixença (Flc) de la Cgil, que ha llançat una campanya contra els talls escolàstics amb testimonial famosos sards, del musicista de jazz Paolo Fresu fins a l'exfutbolista del Chelsea Gianfranco Zola, per un appel·lo a fermar Valditara. Durant una conferència a Càller organitzada el mes de maig passat de la CGIL, la segretària regional de la FLC, Emanuela Valurta, havia ja denunciat una situació dramàtica per la mancança de infraestructures en Sardenya i també de suport econòmic i de escoles amb la jornada completa. I la situació corre el risc de pitjorar a causa del nou tall anunciat de l'actual govern. L'autonomia diferenciada sigueriva també una situació no a favor de la Sardenya, com un cop de gràcia.