SARDENYA – Lo culte de l'aigua en Sardenya i l'orientament dels pous sacres tenen una història encara de escriure. Noves perspectives interessants sobre el tema són estades afrontade durant lo XII congrés internacional de arqueoastronomia en Sardenya "La mesura del temps", organitzat a Sàsser de la SAT - Societat Astronòmica Turritana i el club cultural Aristeo a la meitat del mes de desembre a la sala de conferències de la Fundació de Sardenya.
La conferència és estada organitzada amb el patrocini i el suport de la Regió Sardenya i la Fundació Sardenya, del Municipi de Sàsser i la Universitat Turritana, i ha reunit experts, arqueòlegs, antropòlegs, arquitectes que han realitzar un viatge virtual per tota l’ísola, passant per la Campània, fins a l’Egipte fins a la Croàcia i Grècia, a la recerca dels lligams entre edificis antics i el disseny de la volta del cel. De gran perspectiva és un estudi en curs en Sardenya, així com ha recontat Michele Forteleoni de SAT amb Simonetta Castia del Circolo Aristeo: l'orientament del pou sacre de Irru, a prop de Nulvi, pareix lligada al cicle solar així com la de Predio Canopoli a Perfugas que també té una conformació en la qual lo sol se colga aproximadament per 120 dies il·luminant la part superior de l'escala de accés. Una interessant hipòtesi suggereix que els antics sards hagin seguit una modalitat predeterminada per la construcció dels pous sacres.

La correlació entre l'orientament dels edificis i dels esquemes celestes, en particular respecte a les estrelles inerrants, se troba especialment en los monuments de les àrees de S'arcu 'e is forros a Villagrande Strisaili, Serra Orrios a Dorgali, Paule s' Ittiri a Torralba, Oes a Giave. Los estudiosos se demanen los motius de la construcció dels temples segons una direcció assai concreta i que estrelles eren los referiments delspòpuls nuràgics. Totes les hipòtesis se tenen de examinar i estudiar per augmentar les coneixences de una cultura que encara se coneix assai poc. Michele Forteleoni de SAT amb Simonetta Castia del Circolo Aristeo creuen que l’orientament del pou sacre de Irru, a prop de Nulvi, sigui lligada al cicle solar així com la del Predio Canopoli a Perfugas que també té una conformació per la qual lo sol se colga per 120 dies il·luminant la part superior de l'escala de accés.

Lo que és cert, així com ha evidenciat l'arquitecte Serena Noemi Cappai en la pròpia relació, és que els pous sacres són monuments i que els constructors hagin sabut combinar ordre, elegància matemàtica i equilibri. Los edificis de mil anys primer de Crist és evident de part de l’arquitecte, que denotin una profunda comprensió i un ús savi dels sistemes constructius de gran harmonia, estructures de disseny assai elevat. Si lo passat és encara de recercar, lo futur del nostro ecosistema corre el risc de ésser una certesa perillosa, ha dit Simonetta Bagella de la Universitat de Sàsser, recollint un artícul publicat a la prestigiosa revista British Ecological Society, la professoressa ha vist com a partir de la cartografia de més de cinc mil nuragues, se pot veure que els sards se fermaven en llocs definits, amb una presència particular de suro i èligue que veniven utilitzats respectant l’ambient. Lo paisatge sard, però, pot cambiar lego: de una part són sempre de manco les persones que viuen en les campanyes hi ha una tendència a l’ús intensiu dels territoris, impedint la regeneració de les plantes; de l’altra part, s'abandonen zones importants on la natura se recuperarà, cancellant lo panorama cultural i social propi de la Sardenya.