SARDENYA - L'estudi “Sardenya, nurags i Pil”, és estat presentat a Càller: una anàlisi que certifica com l'entrada dels nurags a la llista de Patrimoni de la Humanitat UNESCO, representar un reconeixement al valor universal de aquest extraordinari patrimoni històric i arqueològic, i pot renforçar els fluxos turístics, obri l’estajó turística i determinar un autèntic salt en qualitat quant a la percepció de l'ísola. Un miliard de euros anuals poden contribuir al Pil de la Sardenya a partir dels nurags, portant 2.500 euros anuals a la butxaca de cada família sarda. Una xifra destinada a augmentar quan sigui possible valoritzar plenament lo patrimoni nuràgic sard, desconeixut actualment per la meitat dels turistes que visiten la Sardenya (lo 47% no ha sentit mai a parlar de nurags i el 30% dels que coneixen l’existència i no tenen intenció de visitar-los). Solament qui arriba de fores (lo 10%, majoritàriament estrangers), visiten les àrees nuràgiques. En definitiva, la civilització nuràgica té un gran potencial no visible i pot representar un factor decisiu per construir una "destinació Sardenya", cambiant radicalment lo model de esvilup econòmic de l'ísola i fent reconeixible la imatge de la regió en tot lo món.

Segons l'estudi, lo possible augment del flux de visitadors (1,5-2 milions de turistes a l'any) beneficiariva més de les "zones internes" que avui paguen lo preu més alt per la crisi econòmica i el despopulament. Aquestos són los resultats de l'anàlisi de OC&C, una de les empreses de consulència estratègica més grans del món especialitzades en turisme, i de Eumetra, empresa italiana líder en investigació social i de mercat. Un document que correlaciona per la primera vegada "nurags i Pil” i, a partir de dos casos històrics, identifica la necessitat de accions estratègiques de promoció, coordinades i consolidades, per arribar al primer pas del projecte de valorització dels monuments de la civiltat nuràgica.

Segons l'estudi, l'entrada en l’elenc UNESCO pot renforçar significativament la propensió a visitar àrees arqueològiques, però no és suficient de sola. La diferència en comparació amb les grans àrees històriques i arqueològiques és assai àmplia. Si a Pompei arriben 3,6 milions de visitadors a l'any, dos milions als Trulli de Alberobello, 1,9 milions als Sassi de Matera, los nurags se fermen a 400 mil visitadors. L'estudi dóna una possibilitat per capturar un potencial no visible ara. Però menester fer un pla de inversions adequat, un programa amb una direcció clara, la definició de rols i actors clau, la programació de un model operatiu de gestió dels llocs, un pla de esvilup econòmic, investiments en comunicació.