SARDENYA - Lo nurag representa l'element característic de una civilització que encara té assai segrets de revelar. Lo confront amb el Ministeri de la Cultura pel projecte Unesco, començarà a juliol. La versió final se presentarà a Roma a desembre. En aquest moment començarà la fase de elecció de part del Ministeri. Si se pensa a la Sardenya, se imaginen esplèndides platges, la marina cristal·lina i centres turístics, però no és solament això. De fet, hi ha una altra Sardenya, misteriosa i vera, que té tantes coses de ofrir als visitadors, de la natura fins a les àrees arqueològiques.

La Sardenya té una increïble història segreta lligada a una civilització, la nuràgica, del neolític final fins a l'edat del bronze i del ferro, entre el 1800 aC i el 1800 aC. i 500 aC. L'element característic de aquesta civilització és lo nurag, una estructura de torre amb una posento interna amb una "falsa cúpula" o volta "tholos". L'edifici no té fondamenta i és suportada únicament del pes de pedres que pesen tonelades.

Avui, més de 7.000 nurags encara són visibles en tot lo territori sard, del Campidano fins a la Gal·lura. Lo que avui podem admirar se pensa que sigui sol una petita part del que teniva de ésser en lo moment de màxim esplendor de la cultura nuràgica. L'orígine de la paraula "nurag" tengueriva de remuntar a la raguina "nur" que en les llengües orientals té un doble significat de "llum" i "foc", però també "casa" o "habitaciٴó". En aquest cas, per tant, la paraula pogueriva significar literalment "gran quantitat de pedres" o "cavitat".

La funció real de aquestes imponents torres encara no és del tot clara, ni pels estudiosos o arqueòlegs. Les teories sobre el propi ús van de fortificacions i habitacions fins a dipòsits de aliments, llocs de culte o observatoris astronòmics. Probablement los nurags són estats utilitzats per tots aquestos propòsits, ja que les torres són estades per sèculs lo centre de la vida nuràgica.