SARDENYA - Promoure la candidatura del patrimoni nuràgic de la Sardenya a la Llista de Patrimoni Mundial de Unesco. Mobilitar la comunitat científica italiana i internacional per les perspectives de estudi i recerca amb les noves tecnologies. Sensibilitzar la societat civil i interessar personalitats sardes de excel·lència que treballen en Itàlia i en tot lo món. Potenciar l'activitat de narració de aquesta cultura mil·lenària, creant una nova "marca Sardenya" que ajudi l’ísola a crear noves oportunitats de esvilup sostenible i atrair turisme 12 mesos a l'any amb beneficis econòmics per tots. Aquestos són els objectius de la Conferència Científica Internacional "Sardenya Isola dei Nuraghi", una manifestació de dos dies íntegrament dedicat a l'antiga civilització nuràgica i organitzada de l'Associació ‘La Sardegna verso l’Unesco’. La iniciativa ha donat un escenari mundial al projecte de valorització de la civilització nuràgica per la Unesco, obrint una comparació interdisciplinària entre experts internacionals de totes les matèries científiques (arqueòlegs, economistes, urbanistes, experts en arquitectura i paisatge, experts, comunicadors i experts en màrqueting, gestors, genetistes, antropòlegs), també analitzant els punts de referiment models de gestió de les àrees arqueològiques italianes i europees.

Entre els númerosos convidats dels dos dies hi havia los arqueòlegs Peter van Dommelen (Universitat Brown, Universitat Pompeu Fabra), Mustapha Khanoussi (Ministeri de Cultura, Tunis), Mark Pearce (Universitat de Nottingham), Marcella Frangipane, experta mundialment reconeixuda en la prehistòria del Pròxim Orient, l'economista Luis César Herrero Prieto (President Association Cultural Economics International), Cristiana Collu (Directora de la Galeria de Art Modern de Roma). Convidat de honor també Antoni Ferrer, director de l'Agència que l'any 2023 conquista la inclusió dels Talayots de Menorca, (monuments amb col·legaments amb els nuragis) a la Llista de Patrimoni de la Humanitat Unesco. «Sem segurs que la profunda identitat de la Sardenya, representada del patrimoni únic dels monuments de la civilització nuràgica al món, té la dignitat de se convertir en patrimoni mundial - diu Pierpaolo Vargiu, president de l'associació “La Sardegna verso l’Unesco” - Aquest reconeixement pot representar un extraordinari motor de esvilup per tota l'economia de la nostra ísola. Tenim entre 8 i 12 mil monuments que són una normalitat per nosaltres, que pareixen part integrant del nostro paisatge i no mos fan algun efecte. En realitat són un element paisatgístic extraordinari i únic al món. Tenim de valoritzar aquest diamant, treure'l de la caixa forta i fer que diventi una història capaç de interessar el món».

La conferència és estada tancada de Luigi Guiso, (professor AXA de Finances Domèstiques, Einaudi Institute for Economics and Finance) que s’és centrat en lo potencial econòmic del patrimoni nuràgic. «Los nurags tenen un potencial econòmic important. L'Associació està fent un gran treball perquè la gent pugui comprendre el valor de aquest patrimoni, que també té un valor econòmic. Stonehenge pot representar un model. Stonehenge és solament un petit nurag, amb un impacte visiu potencial absolutament menor en comparació amb els sards, però té un milió i mig de visitadors. A Chicago, a la seu del Chicago Tribune, hi ha un maó romà a la paret –ha continuat Luigi Guiso– Això vol diure que aquest maó és preciós: per qui no’l té, és una visió assai rara. Tenim una enorme riquesa de béns arqueològics i tenim de fer en manera que siguin accessibles i reconeixibles, assegurant que aquest "nou turisme" se pugui convertir en esvilup. Se té de aprofitar de la singularitat de la Sardenya i de la identitat de l'ísola prehistòrica, una prehistòria viva que és única al món».