SARDENYA - Les ruïnes ara se veuen en la part més estreta de la diga, són senyals de una situació preocupant. Lo batxino de Punta Gennarta, a Iglesias, al sud-ovest de la Sardenya a cinquanta quilòmetros de Càller, representa una fotografia emblemàtica de la crisi de l'aigua que interess bona part de l'ísola. De una capacitat de més de 12 milions de metros cúbics de aigua, la diga n'havia recollit nimanco 2 a la fi de gener. Percentual reduïda, així com per la major part de les digues sardes que poden també portar fins a 2.000 milions de metros cúbics de aigua (1.000 milions 824 milions és, precisament, lo volum de registre autoritzat). Los dats són oficials i són estats elaborats de la direcció del districte hidrogràfic de la Regió que, en lo mateix període de l'any passat, havia registrat 1.000 milions 398,46 metros cúbics. «La Sardenya té infraestructures que, amb uns 2.000 milions de metros cúbics, garantirien una planificació plurianual - evidencia Gavino Zirattu, president de Anbi-Sardinia, associació nacional de consorcis de protecció i gestió de terres i aigües del territori - Avui sem a lluny de aquest volum i per l'aigua potable sem tots tranquils (hi ha restriccions nocturnes en alguns centres de l’Ogliastra), així però no és per l'agricultura».

La situació no és la mateixa en tota l'ísola, també si tots són a coneixença de la situació crítica. «La major part dels problemes sónen los territoris de la Baronia al Sulcis i de la Nurra a l’Ogliastra. La zona de Oristano fins al Campidano és més tranquil·la, servida del sistema de aigua Tirso Flumendosa, que pot comptar amb un subministrament adequat. L'Iglesiente és una zona històricament a risc i també preocupa el nord-oest. La paraula clau és programació - continua Zirattu – ja de any diem que no podem confiar en les pluges». Lo president de Anbi-Sardinia recorda també los númerosos documents enviats a la Regió que són restats però sense resposta nimanco ara en emergència. Lo camí de seguir és la interconnexió dels batxinos, ja parcialment realitzada i que de completar precisament en aquelles zones on lo risc de secanya és més gran. Per beure, són interessants los ajuts que arriben de les fonts que donen una gran mà. Però amb el cambi climàtic, que no és la ficció catastròfica de fils dels anys Noranta, menester trobar avui altres solucions.

No se pot no pensar, per exemple, a la dessalinització de l’aigua de la marina. Un ús més racional de l’aigua, evitant esprecs. Sobretot per les pèrdites en les redes de distribució. Pèrdites que tenen un impacte enorme, com certifiquen los dats de l'Istat segons los quals la Sardenya se troba (amb Molise, Sicília, Abruzzo i Basilicata) entre les regions on lo fenomen és més gran, estès per tota Itàlia. En Sardenya los dats mostren que se perd fins al 51,3 per cent del les capacitats posades en camp. Un autèntic esprec, de un bé preciós amb el risc actuals de pluges cada any més escasses. «Sobretot la distribució temporal és cambiada - diu el coronel Carlo Torchiani (meteoròleg i cap de l'àrea climàtica de Legambiente Sardegna) – Los cambis climàtics que s'estan produint ja de calqui any, han modificat l'inici de les pluges: ara tenim pluges abundants que se concentren a maig, en lloc de una distribució regular en autunjo i durant tota la primavera» La demana és: sem a un punt de no retorn. Cert és que també si tenguessim de invertir el curs, sentirem los efectes durant los pròxims dos-cents anys, quan encara se parla de combustibles fòssils i gas.