SARDENYA – Al vilatge de Monte Narba (San Vito, Sarrabus) un temps hi vivien un miler de persones. És estat construït l'any 1864 per donar una casa als minadors que treballaven a la cava de plata i plom. Hi havien cases, botigues i també un petit hospital. Lo petit vilatge és estat després abandonat a la fi del 1900 i la natura s’és represa els propis espacis. Però, encara és possible, fer una passejada pels carrers de Monte Narba, observar els antics edificis, senyals i instruments de treball de un passat olvidat.

Un viatge en aqueix lloc és, de fet, una cosa fascinant. Entre totes les estructures que són sobrevivides al pas del temps, resta la Vila Madama, un bell edifici de tres plans on encara se poden admirar afrescos que remunten al principis del sècul XX, quan han hospitat un grup de presoners austríacs que, per passar el temps, han embellit lo palau. Avui la vil·la no és segura i per els afrescos se poden admirar solament de fores, però són encara vives les colors malgrat lo temps que passa. Una vegada en aquí era activa una minera assai gran amb 900 operaris que treballaven en quilòmetros de túnels: catorze livells diferents que arribaven fins a 500 metros de profunditat.

Ja coneixut al sècul XVIII, a partir de la meitat del 1800, aquell de Monte Narba és estat u dels principals jaciments de plom i plata de Itàlia. Lo vilatge és estat construït l'any 1864, quan la minera és passada a la Companyia Lanusei. Era un autèntic pòpul petit: hi havia un telèfon, electricitat, cases pels empleats i dirigents, un hospital i l’oficina mecànica. Los edificis han patit assai els crol·los i per això és difícil la exploració de les parts internes, sobretot per Vila Madama, lo preciós edifici de tres plans on viviva el director. A la fi del 1800, la minera és anada en crisi i del 1935 és estada revocada la concessió i després l’abandono definitivo.