SARDENYA – Lo vestit de la tradició sarda té característiques símils a la llengua local: cada comunitat té lo propi hàbit, així com la llengua típica del lloc. Tots los vestits de la tradició dels diferents països contribueixen a definir una línea unitària de l’hàbit mateix, així com les diferents parlades locals. També si hi són diferencies, hi són també, així com per la llengua sarda diferents característiques símils per tots los hàbits tradicionals de la Sardenya, més o manco.

Aquestos aspectes curiosos són estats evidenciats de diferents personatges italians i forasters. També Dante a la Divina Comèdia, ha parlat de la dona barbaricina pel vestit permissiu i poc modest i també los religiosos cristians en Sardenya, en cada època, han sempre lamentat que els vestits fossi més púdic limitant la ostentació del sic en l’hàbit tradicionals feminil sard. Així són estats aconsellats l’ús de mocadors per tapar les formes feminils “massa evidents”.

No se sap si Dante Alighieri sigui mai estat en Sardenya: no tenim document que lo testimonin. En la Divina Comèdia però els referiments a la Sardenya i als sard, als costums i als principals personatges que teniven interessos i terres, són assai freqüents. No se salven nimanco les dones: pel poeta fiorentí, aquelles barbaricine teniven fama de dubiosa moralitat. Al cant XXIII del Purgatori (versos 94-96) fa diure a Forese Donati «chè la Barbagia di Sardigna assai nelle femmine sue è più pudica che la Barbagia dov’io la lasciai. Secondo le chiose del secondogenito di Dante, Pietro Alighieri, le donne sarde andavano addirittura discinte e sovente addirittura node». Segons alguns històrics és una vera i pròpia falsitat.

Avui, los hàbits tradicionals se poden considerar com monuments que són també testimoniances de la llonga història de la Sardenya i del pòpul sard. Avui se poden admirar en poques ocasions, com durant la Cavalcata sarda a Sàsser, la esfilada del Redentore a Nuoro i en altres celebracions durant l’any. Primer, lo vestit sard, diferent per cada localitat, indicava l’orígine del portador, evidenciant l’extracció i l’estat social. Cada vestit se amprava per particulars ocasions: aquellos més originals i elaborats per les festes, més sèmplices per cada dia, diferents per rics i per pobres, per les dones casades i per les fadrines i per les viudes.