L'AGUER - Divendres 26 d’octubre, a les 6 de tarda, el Teatre de Veus de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer presentarà en lo saló-teatre de la “Università delle Tre Età” a l’Alguer, carrer Sàsser 179, una nova comèdia de Guido Sari: La pell de l’aigua. La comèdia no nos proposa, com moltes de les anteriors, una reflexió sobre la realitat del nostre temps, sinó una meditació existencial. El tema que presenta és la dificultat per l’home de deixar un record d’ell mateix que pugui anar més enllà de la breu memòria de parents i amics i assegurar una traça del sou pas en aquesta terra. El protagonista, Jordi, vol realitzar el desig del pare de publicar els sous pensaments i poemes per continuar vivint almanco en els sous escrits, de manera que la sua vida no sigui com si fos estada escrita a damunt de l’aigua. A ajudar-lo en aquesta operació de apropiació i reconstrucció de la memòria paterna trobem un personatge ambigu, mig filòsof esotèric i mig científic escarnit de la ciència oficial, el doctor Iàkinthos, que segons els sous detractors fóra, però, solament un canalla.

De tota manera serà ell a despertar en el protagonista la idea de recuperar allò que el pare havia confiat a les pàgines escrites en lo sou desesperat desig de contrastar la mort, pàgines que anys enrere un lladre inexpert havia robat amb la caixeta que les contenia, gitant el pare, ancià, en un estat de profunda depressió. Malauradament la voluntat del protagonista troba l’oposició dels fills, que no veient de bon ull la facilitat amb la qual Jordi dilapida el patrimoni de família per pagar les costosíssimes visites a l’ambulatori del doctor Iàkinthos, resixin a fer-lo tancar en una casa de repòs.

La comédia és dividida en tres actes, en el primer Jordi nos parla de la sua vida, de la sua infància, de la sua família, del pare fugitiu grec, de l’èxode dels avis escapats d’un violent pogrom i costingits a deixar definitivament la pròpia ciutat. L’evocació de la infància i de la sua vida passada és feta a través de llongs monòlegs i utilitzants nombrosos flashback. En el segon acte, durant una visita al geriatra, imposada-li dels fills, Jordi explica allò que succeïa en les prodigioses trobades en casa del doctor Iàkinthos. En el tercer i últim, en el qual Jordi ja no és més físicament present en l’escena, assistim al fracàs del somni d’eternitat que el protagonista volia realitzar en honor del pare.

Pels actors del Teatre de Veus aquesta vegada la prova és particularment àrdua: a l’objectiva dificultat de confiar el desenvolupament de la trama únicament en les veus, s’uneixen, de fet, també els llongs monòlegs i la representació de la psicologia d’alguns personatges. D’altra part ja la tria feta el 2012 d’un teatre d’idees en llengua local exigia per ella mateixa una considerable dosi de coratge, perquè significava allunyar-se de la tradició i dels estereotips de la comèdia vernacular, en la quals els personatges són sovint solament tipus, i allunyar-se també d’un concepte de llengua minoritària fossilitzada en una funció de comunicació irrellevant i folklòrica. En el Teatre de Veus el català de l’Alguer és emprat per a expressar qualsevol concepte i per descriure qualsevol situació, i sobretot ja no és proposat com a expressió peculiar d’un determinat lloc ben definit, sinó com a instrument de valor universal per a l’observció de tots els aspectes de la realitat.