L'ALGUER - Divendres 8 de novembre a les 18 h al Saló-teatre de la “Università delle Tre Età” siguerà presentada la comèdia de Guido Sari: Elogi de la bellesa. La comèdia té com a intèrprets los actors del Teatre de Veus de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer: Giancarlo Ballone, Antonio Beccu, Franca Chessa, Anna Maria Di Ruberto, Sandro Fiamma, Vanna Lobrano, Maddalena Marrosu, Vanna Paccagnini, Andrea Pinna, Valter Pigò, Daniela Riu, Luigi Riu, Salvor Ruggiu, Agostino Salis, Nanda Salis, Aldo Sari, Tore Sotgiu. Amb el sou Teatre de Veus l’Associació va contra la mentalitat que reserva a les llengües minoritàries solament funcions folklòriques. Per això utilitza l’alguerés no com a un vehicle per representar un món i un imaginari circumscrit a la realitat local, segons l’òptica del teatre vernacular, sinó com a instrument capaç d’expressar problemes i reflexions universals.

Se tracta d’una comèdia que conté a dins sou una altra, en lo sentit que els personatges als quals és confiat el pla narratiu actual donen vida a altros personatges d’una ulterior simulació escènica. Un grup d’actors guiats d’un director exigent proven una comèdia inspirada a un fet real (los últims dies de l’Imperi bizantí) desdoblant-se, no sempre amb èxit, en los personatges històrics. En lo text, que el director explica i fa provar i reprovar als actors, intentant fer-los entrar en les respectives parts, s’imagina que l’emperador Constantí XI, conscient de la fi imminent de Constantinoble, assetjada dels Otomans, faci salvar algunes obres d’art de manera que l’enemic no les destrueixi i que aquestes puguin ésser testimoni de la cultura bizantina.

En realitat la trama històrica és un pretext, una reflexió sobre el poder i valor de la bellesa. D’aquesta el director dóna als sous actors una explicació platonica, dient que l’home la reconeix perquè l’ànima l’ha coneixuda primer de davallar al món sensible. Però la bellesa com mostra el comportament dels personatges és percebuda solament d’alguns pocs i ignorada de la majoria, més propensa a allò que dóna immediates gratificacions. La capacitat d’apreciar la bellesa per això marca la diferència entre qui estima valors que transcendeixen l’experiència de cada dia, sense càlculs utilitaristes i qui, al contrari, cerca solament un profit personal. Una part dels actors, de fet, preferirà altros treballs més ben remunerats i, un després de l’altro, abandonaran lo director que tenguerà de renunciar a posar en escena la comèdia.