ALGUER - Divendres 16 de març a les 17,30 en lo saló-teatre de “l’Università della Terza Età” siguerà presentada la comèdia di Guido Sari Ell. També aquesta, com les altres comèdies del mateix autor, naix d’una visió crítica de la realitat i és ambientada en un lloc indeterminat i en un temps no definit. Per això, del moment que és utòpica i acrònica, lo públic la pot ambientar en lo temps i en l’espai que vol, o la pot veure com a prefiguració de situacions futures o com a metàfora del present.

La comèdia nos parla de lobbies financeres que aspiren al govern del món sencer i així potents que decideixen les polítiques dels Estats, triant ministres, presidents i fins i tot lo papa. Lobbies que resixin amb l’ajut dels mitjans de comunicació de masses a condicionar profundament l’opinió pública per prevenir eventuals oposicions. Però los representats més influents d’aquesta reduïda elit que governa el món, reunits en un petit país per estudiar noves estratègies, sigueran descoberts d’un desconeixut que amenaça de denunciar-los públicament, revelant-ne los noms durant una manifestació a la qual participaran autoritats polítiques de diversos països. Ja que lis hi agrada viure en l’ombra, los lobbistes cercaran de totes maneres de descobrir i silenciar lo desconeixut, sigui pagant un sicari sigui fixant una recompensa per la sua captura. Ajudat de la filla d’un dels
lobbistes, lo jove no siguerà ni matat ni capturat i poguerà el dia de la manifestació, un cop ocupada la sala audio, dirigir un discors enfervorit al públic per espenyir-lo a rebel·lar-se al poder de les lobbies especulatives. La reació del públic, a la fi, siguerà la millor clau de lectura de la comèdia.

La comèdia Ell, que se lliga a la tradició d’incorrecció de les comèdies anteriors, a causa de la desinhibida crítica a estereotips i llocs comuns, a actituds i pensaments induïts, a allò que resta d’ideologies ja imploses d’anys, a laics dogmes de la contemporaneïtat proclamats amb rigor radical, pogueria ésser etiquetada dels escoltadors, que se sentissin colpits d’ella, com a un producte d’una ideologia determinada, generalment aquella que se desaprova i condemna, però així lo judici revelaria sols la incapacitat d’anar mes enllà de posicions maniquees, demostraria que sem portadors, més o manco conscients, d’un pensament fonamentalista que no sap posar-se en discussió i que no accepta confrontacions dialèctiques. Però fóra un error creure que la comèdia s’adhereix a una precisa ideologia històrica. I no perquè refusi la ideologia, sinó perquè atribueix a aquesta un valor, un significat que avui pareix perdut.

La sua és una ideologia que rebutja les ideologies que històricament han vist i veuen en l’home sols un instrument i no lo fi de la política, que han fet degenerar també los ideals de rescat i igualtat o que han connotat la identitat amb vel·leïtats de predomini. La comèdia és ideologica perquè vol desemmascarar la simulació de les ideologies funcionals a la conquista i al manteniment del poder, perché refusa la imposició d’un pensament únic, conceptualment dèbil i contradictori, emprat com a un autèntic opi dels pòpuls, que redoble o triplica la moral allunyant l’ètica de la política. La ideologia que proclama és aquella del judici autònom, de la independència de les tries, de la llibertat dels condicionaments, del mancaspreu pel conformisme que fa aplaudir, com en un estadi, tot allò que prové de l’orientació política en la qual se milita, o de la qual s’esperen gratificacions, també quan se tracta de tries que no tenen res a veure amb el bé col·lectiu. La manifestació és organitzada de l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer.

En la foto: Guido Sari