BARCELONA – Papa Benet XVI ha consagrat lo Temple de la Sagrada Família, dissenyat del geni d' Antoni Gaudí i Cornet. L’obra del gran arquitecte català, pioner del modernisme per l’arquitectura i servent de Déu per la Iglésia Catòlica és estada començada l’any 1882 i se’n preveu la conclusió per l’any 2026, en ocasió del centenari de la mort de l’arquitecte. Lo nom exacte de la iglésia que ahir Benet XVI ha elevat al grau de Basílica Menor, és “Temple Expiatori de la Sagrada Família”(recordem que la Catedral de Barcelona no és la Sagrada Família, com molts creuen, sinó que és la Catedral de Santa Eulàlia, d’estil gòtic i situada al centre històric). És famosa no sol per a les sues formes fantàstiques, fruit del geni de Gaudí, sinó també per al fet que los treballs se paguen sol amb les ofertes dels fidels, i que la iglésia és un continu “work in progress” que dura de 128 anys.
Quasi 200.000 persones són arribades a la capital catalana per participar a la cerimònia, almanco amb la pròpia presència a la vora del recorregut de la “papamòbil” o bé assistint-hi de la plaça que se troba davant del temple. La vinguda del papa és estada fons de nombroses discussions a l’estat espanyol i a Catalunya mateix. En particular, los arguments que més han creat disputes són estats los associats amb les reformes socials del govern de José Luís Rodríguez Zapatero, durament criticades dels conservadors i de algunes veus importants del Vaticà. La que ha atret més l’atenció dels mitjans de comunicació és estada la reforma del dret de família espanyol que fa possible lo casaments entre parelles homosexuals. Per contestar la visita del pontífex, uns 200 homes i dones, gay i lesbianes, s’han intercanviat basos al passatge de la papamòbil.
També se té de diure que no tots los catalans no són a favor de la visita del Papa. L’opinió de l’autor és que no podem diure si la majoria dels catalans estan en contra o a favor. Lo que se pot diure és que les critiques són legítimes si són expressades civilment, i que la imatge de la Iglésia Catòlica ( ja perjudicada per l’opinió pública a Catalunya a causa del suport manifest o amagat que les institucions catòliques espanyoles han donat al franquisme) ha patit als últims anys de les posicions tradicionalistes de l’actual papa i, sobretot, dels escàndols de pedofília i financers. Una altra notícia positiva és a damunt de la llengua. Durant la cerimònia lo Papa ha parlat català, (calqui u diu que el parla millor de l’espanyol!), per obrir la missa i per saludar los fidels.
A més, lo pontífex ha fet referències a la nostra llengua i a la cultura catalana, durant tota la sua estada a Barcelona; d’aquesta manera la singularitat representada del català ha beneficiat de l’atenció mundial que sol un adveniment com la visita papal pot facilitar. Aquest fet, a la sua manera històric, ha fet diure al Vicepresident de la Generalitat, ben coneixut dels algueresos, Josep- Lluís Carod Rovira, entre el joc i el seriós: ”un papa alemany ha fet més pel català i la seva projecció internacional que qualsevol president espanyol en els cinc segles d'existència de l'Estat com a tal”.
En conclusió, notem que la consagració de la Sagrada Família no ha fet despagar les polèmiques entre los arquitectes que volen que l’obra resti inacabada i els que volen continuar-la fins a compliment. Lo problema principal és que Gaudí, en el sou geni, no deixà ni projectes, ni estudis ni línies guia per als continuadors de la sua obra, que ha pogut dirigir sol al principi, realitzant la façana de la nativitat, primer de morir. Aquest fet que fa assai difícil per a los que han reprès lo treball de l’arquitecte, imaginar i realitzar lo resto del monument sense suscitar critiques i polèmiques.
