SARDENYA – En tots los països de l’ísola, la dolor i la passió per la mort i la resurrecció de Crist se mesclen amb les tradicions arcaiques que celebraven l'arribada de la primavera com a portadora de vida i prosperitat. Los ritus cristians dominen tot: les iglésies, los carrers estrets dels centres històrics, les catedrals, les processons i les cerimònies que esfilen amb fe, lo misteri i l'esperança. Ritus lligats de un únic fil conductor de la religió del nord al sud de la Sardenya amb diferents litúrgies i característiques de cada lloc. A Càller los ritmes de les celebracions i la fe són dictats de les Arxiconfraries: Solitud, Santissimo Crocifisso Gonfalone di Sant'Efisio Martire, lo Comitat de Santa Maria Chiara i la Congregació dels Artieri di San Michele. Són los protagonistes dels septenaris, misses, vesticions primer de la caminada religiosa del Dijous Sant, amb el simulacre de Sant Efisio, la gran processó dels Sants Misteris del Divendres Sant, los ritus consagrats de “Su Scravamentu”, “s'Incontru” i “s'Inserru”.

A Iglesias, al sud-oest de l'ísola, los ritus de Setmana Santa són una tradició amb l'Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Pietat de la Santa Muntanya que celebra la Pasqua amb sis processons. Los protagonistes de les cerimònies són los "baballottis": vestits amb un hàbit penitencial blanc, encaputxats, sense fatxa i sense temps, que passen pels carrers de Iglesias acompanyats del so de les “matraccas” i del tomborino.

A Orosei, al cor de la Baronia, històriques funcions religioses, vetlles, adoracions i processons fan de la Setmana Santa un moment especial: la processó dels Misteris, la preparació de “Sos Sepurcros” amb la imatge del crucifix amb farols enceso; la missa de Coena Domini, amb la lavanda dels peus per12 germans que se preparen per la processó i visita als sepulcres. Fins al divendres, dia de “S'Iscravamantu”, deposició de Crist de la creu. Tot acompanyat de “sos gossos”, cançons religioses sardes.

A Sàsser, funcions i processons, organitzades de les antigues confraries religioses nades en l'època de la dominació espanyola en ciutat, passen pels carrers del centre històric en un ambient suggestiu i solemne. La Passió de Crist amb la processó de cinc estàtues antigues, acompanyades del so del tomborino i “li rocci”, llongs bastons dels germans.

Lo país medieval de Castelsardo se distingui per les celebracions “Lunissanti”, úniques en lo sou gènere: dilluns després del Diumenge de Palmes, jornada dels confrares de l'Oratori de Santa Croce, vestits amb túniques blanques, comença de la matinada en la iglésia de Santa Maria, on parteix la processó que arribarà a la basílica de Nostra Senyora de Tergu, per després tornar a Castelsardo a la tarda i agurdant la nit. Quan el sol se colga, los carrers medievals s'il·luminen amb farols de oli i la processó és sentida assai de les persones també pels cants de les corals pre gregorianes.

A l'Alguer, única ciutat de la Sardenya de origine catalana, la Setmana Santa té una connotació particular. Lo centre històric és decorat i il·luminat amb làmpades cobertes de cortines vermelles, regalant un escenari exclusiu pels ritus del Desclavament i les processons de l'Encontre.