SARDENYA – Se pot viure més bé. Cosa tenen en comú Ogliastra i Barbagia (en Sardenya), l'ísola de Okinawa (Japó), Loma Linda (Califòrnia), Nicoya (Costa Rica) i Icària (Grècia). Pareix arrés, però si hi penses bé, són així a lluny i però entre ellos hi ha una connexió. Calqui cosa que uneix aquestos territoris: los senys de aquesta similitud se poden trobar en grans passatges de la literatura científica que ja de temps los ha identificat com a “zones blaves”, o zones del món on los nivells de salut, benésser i esperança de vida són excepcionalment alts. Los elements essencials per millorar la qualitat de vida són primer de tot, la nutrició. Menjar bé i amb gust. Perquè el que mengem té un impacte enorme en la qualitat de la nostra vida i també en la prevenció de malalties cròniques com lo diabete, la hipertensió, les malalties cardiovasculars i tumors. Se aconsella de preferir una alimentació sèmplice, rica de llegums, cereals, condiments com l'oli de oliva, amb especial atenció al consum de productes de estajó.

Poca carn i pocs productes animals. Naturalment, se té de evitar el menjar ràpid, alhora que s'aconsella prestar la màxima atenció als moments de laboració dels plats i el consum, evitant l'ús de la televisió mentre se menja, per transformar el moment del menjar en un moment de benésser que mos periti de frenar el ritme i assaborir conscientment lo que mengem. En de més, respectant l'estacionalitat dels productes, sempre se poden crear receptes noves, gustoses amb pocs ingredients però de qualitat. La importància de les relacions socials ajuda a viure més bé. Les persones que viuen en les “zones blaves” se ajuden per resolvir els problemes. En aquestos llocs és difícil viure la solitud, també si, paradoxalment, se viu més isolats. I ningú és mai deixat de sol si té dificultats. Tot lo contrari del que succeeix en les societats modernes, on les persones experimentem egoisme individual i social. Lo voluntariat, ajuda per un rol actiu a dins de la pròpia comunitat o quarter i permiti de reactivar mecanismes de socialitzat.

Abandonar les comoditats: fer exercici regularment és un altro dels segrets del benésser i de la longevitat. L'activitat física és assai important: no serveix fer cursos i peses si el nostro estil de vida és sempre inspirat en la mandronia i sedentarisme durant tota la setmana. A Okinawa, Japó, per exemple, la gent se seu en terra, més o manco, a damunt de tapets de tela fines i això obliga a fer un moviment assai més exigent per se n’aixecar i activar més músculs de quan s’és segut una cadira o al llit. Una altra estratègia per introduir el moviment, és trobar una activitat o hobby com la cura del jardí o de un hort o de la campanya que demana una atenció constant i això se tradueix en un moviment de tot lo cos. Pot ésser estrany, però també dormir la tardeta i se reposar, lo que els experts avui diuen “power nap”, permiti de reposar la ment i el cos primer de la segona part del dia. Quinze o vint minuts de repòs lliure sense rumors o distraccions són suficients per trobar l'energia adequada per afrontar la segona part del dia.

Reduir el ritme de la vida i anar a lluny del caos de les ciutats. És clar que no se pot fer de una dia a l’altro i no sempre és un projecte realitzable de tos, però sobretot a la fi de la vida del treball, se pot pensar a una vida rural. “Zones Blaves”, analitzant com viure més bé, però se té de prendre en consideració que tenen un rol les causes genètiques, però també un estil de vida i l'adopció de habituds particulars que afavoreixin la longevitat: fer activitats manuals, menjar els fruits de la terra, curar les relacions socials, se mantendre en forma durant tota la vida. Coses en semplicitat que però tenen una importància absoluda en la qualitat i la "quantitat" de la nostra existència.