SARDENYA – Lo mèrit de aqueix miracle naturalista va als recercadors de “Life Safe for Vultures”, un projecte finançat del Programa per l’Ambient i l'Acció Climàtica del qual, amb el Departament de Veterinària de la Universitat de Sàsser també són socis Agenzia Forestas, lo Cos de Vigilància Forestal i Ambiental de la Sardenya, E-Distribuzione i la Fundació per la Conservació del “Grifone”. Vint-i-un punturjo -7 mascles i 14 femelles, tots nats l'any 2023 en Espanya són aterrats, en la primera fase de la iniciativa, ja de calqui dia a Porto Torres (Sàsser) per la repopulació de l'ísola. Entre les bones pràctiques per la propagació de l'espècie hi ha una reda de ossaris amb cadàvers sans, grups de cutxos per trobar animals i fer censiments periòdics. L'objectiu dels recercadors és ampliar la populació de aquestos en tota l’ísola. Los exemplars arribats la setmana passada, salvats a la natura i després rehabilitats als centres de recupero de fauna, repopularan de fet lo sud de la Sardenya, una zona on aquesta espècie no se observava de la Segona Guerra Mundial.

Lo grifó, en Sardenya és reseixit a evitar l'extinció. Lo mèrit de aqueix miracle naturalista va als recercadors de “Life Safe for Vultures”, un projecte finançat del Programa per l’Ambient i l'Acció Climàtica del qual, amb el Departament de Veterinària de la Universitat de Sàsser també són socis Agenzia Forestas, lo Cos de Vigilància Forestal i Ambiental de la Sardenya, E-Distribuzione i la Fundació per la Conservació del “Grifone”. Vint-i-un punturjo -7 mascles i 14 femelles, tots nats l'any 2023 en Espanya són aterrats, en la primera fase de la iniciativa, ja de calqui dia a Porto Torres (Sàsser) per la repopulació de l'ísola. Lo “know how “ del nord de la Sardenya, un mix de bones pràctiques (com lo censiment periòdic) i l'economia circular, és consolidat ja de temps, entre les zones de Oristano i Sàsser, una reda de empreses que ofrin carcasses sanes a la populació que permiten als agricultors de reduir els costos de l'eliminació de carronya (residus especials) i que els ocells s'alimentin. No soalmet: una unitat de cutxos antiveré, formada de agents del Cos de Vigilància Forestal i Ambiental de les Inspeccions de Sàsser i Oristano, quatre cutxos adestrats del Departament de Veterinària i conductors de la Creu Groga de Ploaghe (Sàsser, instituïts per identificar i eliminar veré en l'hàbitat de aquestos ocells. «Life Safe for Vultures - observa Fiammetta Berlinguer, professora de Fisiologia Animal de la Universitat de Sàsser i directora científica del projecte - ara estem per fer un pas assai important fins al retorn del punturjo en tota l’ísola».

Única colònia natural de Itàlia, la populació sarda de punturjo té un fort valor biològic: aquesta espècie (Gyps fulvus) és una de les quatre dels vint-i-dos existents a livell mundial, que viu a Europa. A diferència de l'àguila o del falcó, "s'antruxu", com dit en sard, no fa atacs mortals. I se veu obligat a se alimentar exclusivament de cadàvers. També l'abandó dels pastors errants, l'ús de verens per suprimir els depredadors naturals (com los cutxos salvatges i matxoni) i les infraestructures energètiques (aerogeneradors i pilones de alta tensió) han posat a dura prova la supervivència de ellos. Als anys 1980, hi havia 60-70 exemplars entre els territoris de Bosa (Oristano) i l'Alguer (Sàsser), dels quals solament 20-22 parelles han nidificant. Segons l'últim censiment de octubre del 2023, ara ssigueriven entre 332 i 378 exemplars, un augment de l'11,8 per cent respecte al 2022. La repopulació s'està produint gràcies a la sinergia entre institucions i comunitats locals, però principalment al quadrant nord-oest.