SARDENYA - Goletta Verde arriba a Sardenya, a Porto Torres (SS), per la tercera etapa de la històrica campanya de estiu de Legambiente que controla l'estat de salut de les aigües marines i de la costa de la Península. La campanya itinerant, que acabarà l'11 de agost en Friül-Venecia Júlia, és realitzada en col·laboració amb ANEV, CONOU, Novamont i Renexia i la col·laboració del jornal de La Nuova Ecologia. Lo tema de obertura de la tapa en Sardenya és l'energia eòlica marina i les energies renovables al centre de la conferència "Lo vent del futur. Entre innovació, paisatges energètics, territoris i descarbonització”, que ha tengut lloc al port de Porto Torres amb la presència de Annalisa Colombu, presidenta de Legambiente Sardenya, Marco Crestani, portaveu de Goletta Verde, Marta Battaglia, directora de Legambiente Sardenya, Giorgio Querzoli, cap del Comitat Científic de Legambiente Sardenya, Vincenzo Tiana, cap de Energia de Legambiente Sardenya, Michele Meloni, president del Circolo Legambiente l'Olivastro Sassari, Massimo Mulas, Síndic de Porto Torres, Diego Loi, Síndic de Santu Lussurgiu i Antonio Sassu, Assessor a l’Ambient del municipi de Sàsser.

Segons Legambiente, lo futur energètic i l’esvilup econòmic de l'ísola passen per l'energia eòlica marina i les renovables. Per això menester tendre el coratge de anar en aquesta direcció i, perquè la transició ecològica sigui una autèntica oportunitat de esvilup per l’ísola, té de ésser governada. Lo potencial per la Sardenya és enorme i ja hi ha projectes disponibles per ajudar la Sardenya a arribar als objectius pel 2030. Són estats presentats 177 projectes en Sardenya, actualment se aguada la valutació estatal, dels quals almanco 20 són de eòlica marina. A aquestos se ajunin les 36 demanes de connexió a Terna per 23,73 GW de potència instal·lable possible. Si així fossi, del punt de vista energètic, la Sardenya representa el context territorial perfecte per aviar immediatament una política que mira al futur sense passar per gas fòssil i alterador del clima. Aquesta, de fet, és l'única regió italiana que no té una infraestructura de gas ramificada, i les pròpies necessitats energètiques globals se respecten principalment amb carbó i petroli, als quals se ajunin una petita percentual de una "mescla" formada de gas i aire propà i metà importada i col·locada al jaciment de la costa del port industrial de Santa Giusta, i també metà.

Considerant lo sector elèctric, segons Terna, en Sardenya són estats produïts durant l'any 2021 12,51 TWh nets de energia, dels quals lo 71% de fonts fòssils, que, sempre segons Terna, han liberat 5,7 milions de tonelades en l'atmosfera de CO2. La presidenta de Legambiente Sardenya Annalisa Colombu, creu que no se tengueriva més de se centrar encara en la metanització i en la regasificació, ma la Sardenya tengueriva de aprofitar de aqueixa oportunitat per aportar innovació i construir un sistema energètic basat en les renovables i l'eficiència energètica. La conferma arriba dels projectes que hi són i que les empreses estudiant. En Sardenya són en discussió fins a 5 terminals de regasificació a Porto Torres, Portovesme, Olbia, Oristano, Càller i 2 dipòsits de GNL a Oristano. Se té de ajunir també la conversió de la central termoelèctrica de Ottana de oli combustibles a gas, i la construcció de una nova central a Olbia, totes dues amb projectes de VIA oberts al MASE; i diferents gasoductes pel transport de gas a les zones més a prop al regasificació. Lo transport en tota l’ísola se pot fer per carretera, per una despesa almanco de 74.400 milions de euros.