Los Rituals i les Processons de la Setmana Santa de l’Alguer representen per tots los algueresos un moment de Fe i religiositat, com és lògic que sigui, ma tenen també un aspecte tradicional i cultural lligat a l’origen catalana del ritual que, a poc a poc, s’està perdent
Los Rituals i les Processons de la Setmana Santa de l’Alguer representen per tots los algueresos un moment de Fe i religiositat, com és lògic que sigui, ma tenen també un aspecte tradicional i cultural lligat a l’origen catalana del ritual que, a poc a poc, s’està perdent. Candidar la “Setmana Santa” a ésser Patrimoni Cultural Immaterial Unesco és segurament una triada perspicaç ma a certes condicions: és necessari donar novament sobrietat als rituals tornant-lis-hi lo ver significat religiós i, al mateix temps, valoritzar les tradicions catalanoalguereses. Numerosos fidels, i també representants del clero alguerés, llamenten un excessiu “folklorisme” i demanen que lo significat religiós d’aqueixes manifestacions reprengui lo rol central que li pertoca, amb les peculiaritats lligades a la tradició local.
En consideració d’això, per tornar sobrietat i significat religiós als rituals de la Setmana Santa i en particular a la Processó del Divendres Sant i a la cerimònia del Desclavament, l’Òmnium Cultural de l’Alguer, calqui dia fa, ha propost a la Fundació L’Alguer (ex META) i al Municipi de l’Alguer que vengui reestampat, en acord amb la Diòcesi, lo Sant Rosari en alguerés, ja publicat i adoptat anys fa de la Confraria de la Misericòrdia, de distribuir oltres que a la mateixa Confraria, també a les Parròquies, als fedels i a les Associacions que prenen part a les Processons de la Setmana Santa.
La distribució i la publicitat d’això tenguerà d’ésser a càrrec de la Fundació l’Alguer. L’Òmnium Cultural ha també suggerit que, sobretot lo Divendres Sant, venguin valoritzades majorment les corals que proponen cants sacres de la tradició religiosa algueresa i catalana, donant-lis-hi col·locació a fores de la Iglésia de la Misericòrdia (a l’eixida de la Processó), a davant del Palau del Bisbe, al carrer del Carmen (a prop de la Iglésia de N.S. del Carmen), a la Davallada de Ritxo, en plaça 17 de Maig (les Quatre Cantonades), a Llarg Sant Francesc (Torre de Sant Joan), a prop de la Iglésia de Sant Francesc (carrer major) i en Catedral durant la funció del Desclavament. I pròpio la funció paralitúrgica del Desclavament, que de sèculs se fa en Catedral, és una de les celebracions més seguides i més sentides dels algueresos. Té un marcat significat religiós i tradicional i és acompanyada i conduïda de un Predicador que narra les fases de la Passió de Jesucrist.
Per què no propondre a la Diòcesi de l’Alguer que aqueixa prèdica vengui feta en alguerés? És ja estat fet en passat. L’última volta al 2006, en ocasió del IV centenari de l’arribada de l’estàtua del Santcristus a l’Alguer, és estada feta de Don Antoni Nughes. Si se vol conservar orgullosament en lo temps aqueixa important manifestació de Fe i la sua origen catalana sense risquiar de la relegar a pura exibició folklòrica i turística, se tenen, a nostro parèixer, revaloritzar aquellos significats religiosos i identidaris sense els quals la Setmana Santa de l’Alguer sigueriva ugual a centenars de rituals que venen celebrats en lo resto de la Sardenya i de la Itàlia. L’Òmnium Cultural de l’Alguer dóna la pròpia disponibilitat a col·laborar amb la Fundació l’Alguer, amb les Parròquies i amb qui ne tenguessi menester per ajudar a emparar a llegir lo Sant Rosari en alguerés.
*President Òmnium Cultural de l'Alguer