L’ALGUER - Diumenge a la nit, al claustre de sant Francesc Claudio G. Sanna i lo Rall Quartet han ofert al públic, en l’àmbit de les celebracions de les festes del 31 d’agost de l’Obra Cultural, un bell concert.
L’exhibició, que és durada per dues hores ha emocionat los assistents, los ha fet riure i a vegades commoure, i los ha deixats amb aquella sensació ben coneixuda dels amants de la música, la de volguer que lo concert no s’acabi mai, la por que la cançó que estem escoltant sigui l’última. Claudio Sanna (veu i guitarra) i los altres valents musicistes (Josep Maria Cols al piano, Pep Coca al contrabaix, Angel Vargiu al clarinet, Alcides Rodrigues Trindade a la bateria) han sonat les cançons de l’últim disc de Sanna Terrer Meu, publicat al 2008 de Temps Records, a Barcelona.
Les cançons de Sanna conten històries de la vida de cada dia, a voltes divertents, a voltes tristes, sempre actuals i “fidels a l’original”, autèntiques”. Al costat d’aquesta nova producció, Sanna no deixa mai definitivament la recerca i la reedició dels clàssics algueresos moderns. L’esfractat de Pino Piras és un sou cavall de batalla i, quan a l'escenari és muntada també l’amiga Claudia Crabuzza, veu dels Chichimeca i co-autora amb Sanna del projecte l’Home del País (cd + dvd amb les cançons inèdites de Pino Piras i un documentari de la mateixa Crabuzza sobre la vida del poeta cantautor alguerès), publicat l’any passat amb gran èxit, les notes de “la ginqueta” (cançó que l’autor de l’article ha ja triat com a himne per l’Alguer, una tria personal però compartida amb molts companyons) han emocionat una altra vegada lo públic.
La ironia de Santa Ryanair, de l’home de casa han conquistat tots i han demostrat que Sanna és segurament un continuador de l’obra de Piras, però sense mai caure en la temptació de copiar, de transformar-se en un “cover artist”, sinó adoptant lo punt de vista de Piras al sou, i cantant les coses de la vida de tots. En definitiva una gran vesprada, amb los turistes (alemanys o anglesos) que, del segon pla del claustre de Sant Francesc, probablement sense entendre arrés de les paraules del cantant però conquistats de l’esperit de la manifestació, se són units amb entusiasme als aplaudiments dels algueresos de totes les edats.
