VALÈNCIA – L’Associació Amics de l’Alguer de València organitza una exposició fotogràfica i una conferència sobre la nostra ciutat. Dimarts 9 de Novembre s’inaugurarà a Ca Revolta (carrer Santa Teresa n. 10) la mostra “Alguer, ciutat estimada” a cura de Josep Taronger, a les 20 hores, mentre a les 19,30 del 17 se tenguerà la conferència “Aproximació virtual a la ciutat de l’Alguer” i la projecció del vídeo sobre los edificis i los carrers de la ciutat. L’exposició durarà fins al 27 de novembre.

L’Associació se proposa d’organitzar actes i adveniments amb la finalitat de reforçar “les relacions culturals amb altres pobles amb les mateixes arrels, històriques, lingüístiques, culturals i polítiques”. Per això la pregunta naix espontàniament: com és que los catalans i los valencians s’interessen sempre més de nosaltres i, en canvi aquí, a part calqui vegada de les associacions clàssiques, no hi ha un igual atenció a allò que succeeix de l’altra vora de la marina? Aquesta vol ésser una provocació.

Havem vist que recentment, forsis a causa de l’arribada sempre més freqüent de catalans a l’Alguer, forsis a causa de la presència institucional catalana, forsis gràcies al teatre en alguerès a les escoles, forsis (i perquè no?) a causa i per mèrit de les activitats del Retrobament etcètera, lo interès, sobretot lo que manifesten los joves, vers les “coses catalanes” està a poc a poc creixint. Hi ha notícies de noves iniciatives, nous grups de persones que ara o després se manifestaran al públic. I alhora la invitació de qui escriu a tots los que se mouen i actuen per a la llengua és: augmentem lo nostre coneixement dels Països Catalans, i fem-lo per a tots.

Per a tots significa per a totes les classes d’etat, no per a los quatre gats (jo só un dels quatre o, probablement, lo cinquè ..) que se fan totes les conferències, també les més pesants. Naturalment això vol diure millorar la nostra capacitat de parlar i escriure en alguerès (en alguerès primer de tot...); però vol diure també conèixer, com diuen los amics de València, les arrels (nosaltres diem “les raguines”) culturals i històriques que tenim en comú. Que s’organitzin activitats, mostres, espectacles! Emprem lo teatre! Emprem la música! És normal, això costa moneda! La moneda que s’empra per fer venir en aquí Marco Carta, Alessandra Amoroso, els Articolo 31 i altres belles coses, que amb tot lo respecte, a nosaltres no mos canvien la vida i contribueixen sol a fer-nos més iguals a lo resto del món.