L’ALGUER - A l’Alguer, sempre més, la necessitat d’exhibir la nostra catalanitat entopa amb distraccions i involuntaris límits culturals. No és difícil trobar, passejant pels carrers, casos de comunicació aproximativa i de cartel·lística (qui paraula fea, deman disculpes!) “fantasiosa”. La falta d’un mínim d’alfabetització entre la població (cosa perdonable, perquè la gent no ne té culpa) i l’abundància d’aproximació,consegüent a l’aplicació del comandament alguerès més observat, el “ja va bé així..”, generen a vegades errors dignes de nota i en calqui cas, d’admiració (aqueixa no, no se pot perdonar). D’admiració, sí senyor, perquè se llegin coses que normalment no se pogueriven produir sense un cert esforç creatiu, o sigui, que per produir errors així macroscòpics és necessari posar en moto lo cervell i raonar ( no raonar) bé. A vegades, lo fem sense alguna empoda, mos ixi així, naturalment.

Aquí posem dos casos (un públic i dos privats) que han atret la nostra atenció més d’altres. És clar que no volem en algun cas fer la part de los que critiquen sempre, sense voler ajudar i esperem que la gent no s’ofengui. La gent que ha posat aqueixos cartells tengueriva d’ésser felicitada per haver decidit de lligar lo nom de la pròpia activitat comercial a la llengua de la ciutat i són estats assistits en la preparació dels cartells (o no han demanat assistència perquè no sabiven on demanar-la). Los exemples que posarem en aquest article són solament tres però són simptomàtics de la realitat de la nostra ciutat, la qual viu una renovada atenció verso la catalanitat que té menester d’ajuda, suport i assistència tangible.

Però primer d’ajudar és necessari identificar lo problema i veure quales són les conseqüències que crea. La primera és fàcilment identificable. On és l’error? Bé, hi ha una clara discrepància entre la bandera (una senyera catalana) i la llengua emprada (castellà) per descrivir los servicis objecte de la publicitat. Qui fortuna que los catalans són gent amb sentit d’humor! Per demostrar que tenim una actitud constructiva, aquí posem la traducció així com tengueriva d’ésser :” Visita guiada del centre històric amb àudio guia (25 minuts) i servei de taxi”. O, si la volguéssim més algueresa, sigueriva “visita guiada de lo centre històric amb àudio guia i servici de taxi”.

La segona foto és estada feta diumenge. És lo monument als caiguts de la Guàrdia de Finança. No noteu arrés? La senyera catalana té les barres (o pals) horitzontals, no verticals. La tercera és sol una d’una llista que pogueriva ésser infinita. Un clàssic de la transcripció amb fonètica italiana de la paraula més algueresa que hi ha... Xu (o Txu, també en aquí los acadèmics no se són posats d’acord).

Lo problema és que aquestos errors no fan bé a la imatge i a la cultura de la ciutat. Contribueixen a la confusió i a la difusió del culte de l’aproximació, a la idea que la millor manera de fer una cosa, és fer-la fàcil, sense posar-se massa problemes. També si, repetim, les persones que fan aquestos errors no tenen culpa. Qui culpa tenen si no han pogut estudiar alguerès a l’escola? Qui culpa tenen si no hi ha un model de llengua oficialment aprovat? Qui culpa tenen si no hi ha un ofici de control a través de la qual se tengueriva de passar primer de publicar qualsevol cosa en alguerès?

I ara vos donem una bona notícia, l’ofici hi és !! Finalment l’administració ha posat en marxa un servici d’assistència lingüística per a los ciutadans i les empreses finançat amb moneda provenient del Ministeri , amb la llei 482/99. La finalitat és ajudar qui vulgui fer una ensenya, un menú o una publicitat en alguerès, a fer-la bé, sense errors, promovent una “higiene lingüística” en ciutat. Encara no és actiu, però no manca tant. De moment, en espera de la posada en marxa de l’ofici lingüístic de l’Alguer, la redacció d’alguer.cat se posa a disposició de la ciutadania i obre una sua adreça mail ituquepenses@gmail.com per ajudar los algueresos a se treure los dubtes lingüístics. Perquè sem convincits que la salvaguarda de l’alguerès no és sol una qüestió política, escolàstica o cultural. És totes aqueixes coses més una: la participació de la societat civil. I nosaltres volem donar lo nostro contribut.