L'ALGUER - Rafael Caria, de formació jurídica, se pot considerar un dels últims intel·lectuals als quals la ciutat ha donat els natals. Filòleg i poeta ha dedicat tota la sua vida a estudiar la llengua catalana de l'Alguer i a la sua recuperació i valoració. La sua recerca, tant de camp com arxivística, ha contribuit al coneixement de la lexicografia i la toponímia alguereses, així com al coneixement de la realitat social de l’Alguer. Al 1999 la creu de Sant Jordi i finalment al 2006 la designació a membre honorari de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Entre totes les obres, voldria evidenciar la importància i la actualitat de “El català a l'Alguer: propostes per a un llibre blanc” publicat a la Revista de Llengua i Dret, núm. 46, on, després d'una atenta anàlisi de la situació sociolingüística, elenca propostes concretes perquè la nostra societat pugui viure en alguerès. Primera entre totes, la reforma de l'article 9 de l'estatut comunal.

La malaltia que l'havia culpit i la consciencia de la sua condició, li havien consentit de superar el límit d'antigues rivalitats fins a aconsellar la fundació de la Comissió Unitària per la normalització de la llengua i de “portar a unitat el que s’ha produït i abatre la paret que, com el mur de Berlín, separa tota comunicació entre les mateixes associacions, com una mà que ignora l’existència de l’altra”. Aqueix pensament era justificat del fet que “La «resistència» a qualsevol forma de prevaricació i de discriminació (sigui sarda o italiana), exigeix l’aliança i la unitat de tots els estaments socials, polítics, sindicals, culturals i esportius; o sigui, de totes les forces progressistes, radicals, moderades, democràtiques d’un determinat poble”. Esperem que aqueixes llavors sapientment gitades puguin aviat esdevenir plantes sempre més fortes i que lo treball d'una vida entera sigui coneixut de les noves generacions: “El futur de la llengua, comença d’aquí, fent-lo i fent-lo servir, més que parlant-ne”.