BRUSSEL·LES - Sense el treball del nostre conterrani Antonello Zappadu, potser la majoria de nosaltres no hauria mai conegut Mirek Topolánek, el Primer Ministre Txec fotografiat “en deshabillé”, mentre era hoste a vil·la Certosa. En realitat, el Sr. Topolanek va ser darrerament, el president de torn del Consell Europeu fins al mes de maig. Els seus últims mesos de càrrec han estat força difícils a causa del fracàs del seu govern en pàtria després de un vot de desconfiança, amb les consegüents dimissions tant europees com domestiques. A Brussel·les es recordaran per uns temps d’aquest semestre animat, caracteritzat per la inestabilitat política del govern Txec, per un president activament compromís en enfonsar l’estratègia de Lisboa i en emetre declaracions arrauxades, i per nombrosos episodis excèntrics. Us en explicarem només un.

Al gener, amb grans cerimònies d’inauguració del semestre confiat a un país recentment “Europeu”(en el sentit que fa poc que ha entrat en l’Europa dels 27), els seriosos dignitaris Txecs descobriren una enorme escultura moderna, alta uns quants metros i del pes de 8 tones intitulada “ENTROPA” i instal·lada per l’artista contemporani David Černý a l’entrada de l’edifici del Consell (altres particulars els trobareu aquí). L’obra representa una Europa sarcàsticament descomposta, amb tots els països refigurats amb al·legoria i disposats en posicions diferents de les naturals (França al costat de la Suècia, Irlanda a la Mediterrània etc).

Algunes idees eren efectivament divertides, com ara Finlàndia encaixada en un enorme caixa de IKEA, França perennement en vaga, Luxemburg petitó, tot d’or i amb un cartell “En Venda” i una xifra amb massa zeros. Itàlia és representada com un enorme camp de futbol, amb els jugadors que fan l’amor amb la pilota (l’escultura és animada). Altres han estat jutjades com obres de mal gust o bé fins i tot ofensives, donant lloc a protestes en alguns casos oficials i posant en perill la supervivència de la mateixa obra que s’ha exposat al risc de ser desmuntada i enviada als magatzems.

Els Polonesos no han apreciat la imatge de la seva terra com un camp de poma de terra en què un grup de prelats catòlics aixequen una bandera gay, imitant la famosa escultura dels Marines americans a Iwo Jima. Els Búlgars han protestat fortament per a la representació de llur país com una sèrie de wc turcs (i han obtingut la cobertura de la part incriminada amb un llençol negre). Per no dir de Alemanya, refigurada com una xarxa d’autopistes amb forma de esvàstica, o Grècia, completament embolicada de flames a causa dels terribles incendis de l’estiu.

Tret de les gaffes, els experts parlen d’un semestre ben gestionat des d’un punt de vista pràctic però molt caòtic per el que fa la política. En veritat, el semestre Txec ha vist una gestió prou bona de situacions complexes com ara la crisis del gas entre Rússia i Ucraïna, l’empitjorament del conflicte israelià- palestí i la crisi econòmica global. Els crítics, els Francesos en prima línia (Francesos que han deixat la presidència als Txecs), parlen del poc pes de la diplomàcia Txeca i de ineficiències. Una nota interessant, les crítiques semblen orientades només en contra de Topolánek; Sarkozy ha felicitat públicament el substitut Jan Fischer per la feina de l’últim mes de càrrec. Els altres països estan d’acord per un judici equilibrat, especialment Polònia i Eslovàquia, que aplaudeixen els resultats obtinguts en el camp dels acords energètics i de transport pels països de l’Est.

El nou president és el Suec Fredrik Reinfeldt, jove (complirà 44 anys a l’agost), economista, cap d’una coalició de centredreta. Benvolgut en pàtria, és el Primer Ministre des de l’octubre 2006. Reinfeldt és considerat una persona equilibrada i calma i, diferentment del seu predecessor, el geniüt Bo Lundgren, ha donat la prova d’haver un òptim control de si mateix. El lema de la presidència Sueca “Enfrontar-se amb els reptes”, i de reptes n’hi haurà bastants en el proper futur. A partir de la crisi econòmica que encara no està sota control, fins a la conclusió de l’estratègia de Lisboa amb la ratifica del Tractat, i el nou acord sobre el clima que s’escriurà a Copenhaguen i que substituirà el Protocol de Kyoto.

A la foto de l’autor l’escultura incriminada