SARDENYA – Lo Consell de Ministres italià ha aprovat recentment un decret llei amb l'objectiu declarat de anar envant en la recerca de matèries primeres crítiques, essencials per la producció de bateries i altros dispositius tecnològics. Aquest decret s'insereix en lo context de la creixent competència mundial per elements com lo cobalt, liti, magnesi, grafit, níquel, silici, tungstè i titani, definits com a fondamentals en lo futur econòmic i tecnològic de Itàlia i Europa. Se presta especial atenció a la Sardenya, una regió rica de dipòsits potencials de matèries primeres crítiques. La legislació recent preveu un cartografia dels jaciments mineraris abandonats i una valutació de les condicions de extracció. Les mineres sardes, històricament significatives, pogueriven resultar crucials en lo recupero de materials com les terres rares, zinc i plom, encara presents en quantitats no insignificants als llocs de fangs de les mineres metàl·liques sardes tancades als anys noranta (entre les més coneixudes - Monteponi, Montevecchio, Masua, Malfidano Ingurtosu). Però el decret també ha suscitat una forta preocupació. Organitzat de Adolfo Urso i Gilberto Pichetto Fratin, respectivament ministres de Made in Italy i de l’Ambient i Seguresa energètica, lo decret té com a objectiu semplificar els tràmits de autorització per activitats extractives, reduint lo temps necessari per la demana de permisos a 18 mesos per les activitats de extracció i deu mesos de treball i reciclatge. Aquesta mesura, així com diuen los dos ministeris, és dissenyada per facilitar la transició digital i verda, així com per promoure la independència europea dels subministraments xinesos de matèries primeres crítiques.

Però el decret no és agradat a part de la societat civil de la Sardenya: han parlat també de un "cop d'estat" i de un "atac constitucional", ja que minava l'autonomia regional en la gestió dels minerals. L'estatut sard, de fet, garanteix a la regió competències primàries en aquest sector, però el nou decret introdueix una clàusula que pogueriva passar les competències estatals amb les regionals. Aquest aspecte del decret pogueriva comportar una redefinició de competències entre Estat i Regió obrint qüestions de legitimitat constitucional, i precisament en un moment històric on lo govern vol l'aprovació de una llei per la autonomia diferenciada de les regions amb estatut especial, també per la Sardenya (la llei és estada aprovada de la Càmera, lo 19 de juny del 2024). Lo decret italià s'alinea amb la Llei de matèries primeres crítiques, un paquet de mesures aprovades de la Unió Europea per reduir la dependència de les importacions de matèries primeres crítiques, en particular de la Xina. La normativa europea preveu que per l'any 2030 almanco el 10 per cent de les matèries primeres crítiques que se consumeixen a la UE siguin arribin de terra europea i que el 40 per cent dels materials se processin dins del continent. «Com a Regió Autònoma de la Sardenya se veuen assai positivament les conseqüències de treball i econòmiques que poden derivar de l'aplicació de la mesura en discussió - ha dit Emanuele Cani, assessor a la Indústria de la Regió Sardenya durant una audiència sobre el Decret Estratègic de Matèries Primeres a la Càmera dels Diputats. «Menester fer algunes consideracions, considerant la història del nostro territori que presenta una densitat de mineres única en Itàlia, que se mantenen com a testimoni de activitats que mos han deixat una hereditat de llocs abandonades i residus no utilitzats - segons Cani - La disposició presenta una sèrie de qüestions crítiques: entre aquestes, l'ús de un decret llei en un context on los requisits de necessitat i urgència no són justificats.

En de més, les disposicions - continua el conseller - deixen diverses qüestions crítiques sobre les competències regionals i la participació efectiva de les comunitats locals en les decisions que influeixen directament en lo territori». Respecte als tres procediments administratius diferents que preveu la disposició, los títols, l'autorització al reciclatge i la transformació de matèries primeres crítiques, Cani continua dient que sigueriva bo dotar deuna funció procedimental la Regió interessada; sigueriva també millor clarir els mètodes de pagament de les taxes a les regions. Però, discutir del grau de autonomia, pot ésser un problema amb connotacions polítiques, com explica a Franco Manca, geòleg i ex dirigent de empreses mineraries controlades íntegrament de la regió autònoma de la Sardenya. «Lo sector minerari, regulat del Regi Decret 1927 n.1443, és passat sota el control i la gestió de la Regió Sardenya a la fi dels anys setanta. Però avui, independentment del decret legislatiu en discussió, la Regió Autònoma de la Sardenya, per emetre una llicència minerària per la recerca i matèries primeres, té de demanar la Valutació de impacte ambiental, la gestió de la qual és responsabilitat del Ministeri de l’Ambient. Per tant, en això la Regió no és completament autònoma». Però no basta la definició de les línees del recupero perquè no són estades realitzades accions concretes per sistemar i minimitzar l'impacte ambiental que penalitza el territori i impedeix una valorització completa dels alts valors històrics, geològics, ambientals i paisatgístics.