SARDENYA - Acabades les eleccions regionals en Sardenya, però la qüestió de la natalitat és entrada solament marginalment en les discussions electorals. La situació demogràfica de la regió és assai negativa: los ajuts econòmics pels joves són sempre de manco. La tendència negativa s'és accentuada del 2010, immediatament després de la gran crisi econòmica del 2008, amb un número de nàixites sempre més baixes. Limitar aqueixa situació sigueriva possible amb una acció immediata fermant los obstacles a les triades de fertilitat que tenen los joves. Al 2022 los nats són estats 7.703, lo mínim de la Unitat de Itàlia, i poc de més de la meitat respecte al 2012, quan les nàixites són estades 12.444. Si se examinen los número i la mèdia de fill per cada dona, la situació no cambia.

Aquest indicador és a sota de l'1 del 2019, a sota de l'1,2 del 1993, sense mostrar mai indicis de recuperació en los últims deu anys. Trenta anys a sota del límit (1,3) aquidrada en literatura com lowest-low fertility - fecunditat la més baixa-baixa perquè falta la rotació entre les generacions. La creixita extraordinària de les dones sense fills: aquestos valors assai baixos són lo resultat del número cada vegada més gran de dones sense fills. Una recerca evidencia que el número de les dones sardes sense fills creixi fins a la generació del 1985 (37 anys al 2022), i el resultat mostra valors en creixita, fins al livell rècord de més del 40% entre les naixites de la meitat dels anys vuitanta amb un augment significatiu del número de mares de quaranta anys, que, també si la ciència va envant en la procreació assistida, la probabilitat de fer el primer fill diminueix amb força. Menester diure que la Sardenya ja se caracteritza per un número excepcionalment elevat de mares primípares majors de 40 anys. Representen lo 13% de les mares que tenen lo primer fill l'any 2022, sobre del 9% registrat a livell nacional i del 8% del Sud.

La diminució del número de nàixites és acompanyada de un flux migratori en altres regions que sempre és negatiu, també si parcialment compensat del saldo migratori positiu. Lo resultat de aquesta dinàmica és un declí de la populació sarda que ja és començat, així com mostren les últimes previsions de l'Istat, destinat a reduir dràsticament lo número de habitants de l'ísola. Aquest declí sigiuerà acompanyat de un envelliment assai fort, amb una proporció de la popolació de més de seixanta-cinc anys que tengueriva de passar del 25% actual a més del 40% del total.