SARDENYA - Un mini instrument capaç de arribar a Mart, a bord de un rover, per datar les roques sedimentàries més recents del Planeta Vermell. Una informació fondamental per preveure qual siguerà el millor lloc de aterratge de les pròximes missions aeroespacials compreses aquelles humanes. És lo projecte de un petit grup de recerca en Geologia del Departament de Arquitectura de la Universitat de Sàssar, en col·laboració amb la Universitat de Càller. Per datar les roques se utilitzarà la tècnica de la luminescència. Al aquest moments se treballa al campionament en la terra amb els "anàlegs marcians", territoris amb característiques que se suposa que siguin símils a les de Mart, com Lanzarote a les Ísoles Canàries.

Lo Districte Aeroespacial de l'ísola és lo líder de "Space manufacturing in-situ", un projecte per portar al planeta vermell màquines capaçes de construir rajoló utilitzant solament la terra marciana. Per aqueixa fabricació espacial in situ hi ha un finançament de 4 milions de euros del Mur per la conquista del planeta vermell en 8 anys. La missió italiana a Mart avança en manera concreta com evidenciat durant la presentació a Roma del projecte Space manufacturing in-situ (Sms), finançat recentment del Ministeri de la Universitat i Recerca (Mur) amb quatre milions de euros. Líder de aquest important efida del nostro País és lo Districte Aeroespacial de la Sardenya (Dass) que treballa amb el Centre de Recerca i Esvilup de Estudis Superiors en Sardenya (Crs4), la Universitat de Càller, lo Centre Italià de Recerca Aeroespacial (Cira) i el Consorci Ali, les empreses Avio i Lead Tech.

Durant aquestos vuit anys, lo projecte interplanetari DASS té com a objectiu una missió de transferiment a la superfície de Mart de maquinàris adequats per la producció in situ obejctes utilitzant matèries in situ per donar suport a futurs habitats al Planeta Vermell. Per perseguir aquestos objectius, les activitats preveuen la maximització de l'ús de les principals tecnologies europees del sector espacial, com los sistemes de partença i propulsió i els innovadors sistemes de protecció tèrmica en la fase de aterratge. I finalment, l’esvilup de maquines per la construcció de elements estructurals que puguin obtendre materials disponibles al terrè marcià. En concret, durant la fase 1 de les 7 previstes, la missió té, entre les altres finalitats, l'objectiu de maximitzar l'ús dels sistemes de partença italians i europeus, com per exemple Vega i les pròpies evolucions.

Aqueix projecte preveu no solament la producció in situ de elaborats, basat en lo brevto internacional propietat de DASS, la missió té com a objectiu una mapa en alta resolució, amb l’ús de un dron, de la superfície de Mart, així com l'anàlisi de la pols marciana de ua una lluna del Planeta Vermell (per exemple, Phobos), i del sol marcià per l'estudi (fins ara esvilupat solament en línea teòrica) del "toro de Mart". Christian Solinas, president de la Regió, assegura que la Sardenya se conferma com a "protagonista en recerca, alta tecnologia i innovació a livell nacional i internacional". Giacomo Cao, president del Districte Aeroespacial de la Sardenya i administrador únic de CRS4, diu que el breveto propietat total de la DASS, és relatiu al procés de creació de elements estructurals necessaris per la producció in situ de objectes per donar suport a futures habitacions a Mart que siguerà valutat en l’àmbit del projecte, ja concedit deu anys fa en Europa, Xina, Estats Units, Rússia, Japó i Índia i també és considerat positivament en lo context d el'Isegg (International Space Exploration and Coordination Group) que agrupa totes les principals agències espacials mundials.