SARDENYA – Los vilatges de la costa i no sol, de la Barbagia a la Gallura, amb diferents característiques que deixen descobrir els territoris de cultura única. Hi ha petits pòpuls per descobrir a poc a poc a l'ísola de la Sardenya, petites joies segretes que donen testimoniança de un passat antic. A aquestos petits vilatges històrics de la Sardenya se troba l'essència pura de aquesta magnífica ísola mediterrània. Monuments característics de les diferents dominacions que se són alternades en tota l’ísola i que encara avui representen un orgull per les comunitats locals i una gran atracció turística. De fet, gràcies al relatiu isolament i a la sua particular història, la Sardenya és un exemple únic al món, partint de les pròpies llengües. En de més, en la llista oficial, en Sardenya se trobaran alguns dels llocs més famosos i populars de tot lo Mediterrani com Porto Torres, Golfo Aranci, Tempio Pausania, i tots los llocs de la Maddalena i Costa Smeralda. Hi ha 6 vilatges entre els més bells de la Sardenya: Atzara, Bosa, Carloforte, Castelsardo, Posada i Sadali. Un convit a visitar aquestos llocs per la regeneració física i mental, llocs on l'hospitalitat se considera sagra. Vuit centres "adequats" que donen un profund sentit de espiritualitat, de devoció religiosa, on són nades i viuen importants figures espirituals. Cada u amb les pròpies peculiaritats naturalistiques i històrico culturals, una destinació per viatjadors conscients de viure experiències íntimes que deixaran lo seny. Cada vilatge per emocions sempre diferents però amb denominadors comuns: paisatges, tradicions centenàries, obres artístiques, monuments arqueològics, excel·lent artijans i plats típics.

A Borutta, la part integrant de la reda de pòpuls autèntics de Itàlia, la pròpia història és lligada amb el descomparit pòpul de Sorres, devastat de una incursió aragonesa. L'única testimoniança que se conserva és la maestosa isglésia de San Pietro, antigament catedral, u dels santuaris romànics més famosos de la Sardenya. Actualment és en custodia a una comunitat de frades benedictins amb el monestir adjacent. Luogosanto té un nom evocatiu i és estat fundat dels pares franciscans i és un centre de devoció per excel·lència. Se troba entre els granits de la Gallura, on se respira espiritualitat fraternal. Famosa pel privilegi de la porta santa, reconeixement del Vaticà a la basílica monumental i austera, a l'interior de la qual hi ha l’estàtua de la reina de Gallura. En tot lo territori, immers en la verd mediterrània, 22 llocs de contemplació, iglésies rurals o ermites en granit. La més antiga i visitada és l'Ermita de San Trano, un lloc ideal per se redescobrir. Galtellì, se reconeix per cases de pedra, carrerons empedrats, cinc iglésies en un quilòmetre quadrat, un parc dedicat a Grazia Deledda, una comunitat devota. Galtellì és un pòpul original de la Baronia, antiga seu de la diòcesi, destinació de pelegrinatge del Santíssim Crucifix, que se troba a la iglésia de Santa Croce, a la qual s'atribueixen miracles que remunten al 1611. Se celebren processons i ritus acompanyats de sos gozzos, antics cants litúrgics. A dins del campsant hi ha l'antiga catedral de San Pietro, que aculli un cicle de afrescos del sècul XIII amb històries de l'Antic i del Nou Testament. Tuttavista se troba a damunt del país, on hi ha un Crist, també destinació dels fidels per un camí als vessants de la muntanya. Dorgali és u dels centres turístics més famosos de la zona de Nuoro i de tota la Sardenya. Les belleses naturals i el patrimoni arqueològic fan de Dorgali una destinació turística assai visitada i apreciada. La ciutat també és un centre cultural reconeixut, lligat a les tradicions de la civilització agropastoral del passat i a les celebracions i ritus sacre, així com lo lloc de nàixita de la Beata Maria Gabriella Sagheddu. La monja és una figura de referiment del catolicisme, com a icona ecumènica internacional i promotora del diàleg interreligiós. La devoció a la Beata conviu màgicament en una zona plena de actracions culturals i naturals, especialment a prop de Cala Gonone: de les guptes del Bue Marino fins a Cala Luna.

Orgosolo és un país insòlit, ple de història, cultura i espiritualitat. És lo lloc dels murals, caracteritzat també de excel·lències naturalistes, com el canyon su Gorropu o la gola su Suercone. En aquí, l'any 1919, és nada la jove màrtir beata Antònia Mesina, que a 16 anys ha defès la pròpia castitat fins a la mort. Les despulles se conserven a la iglésia parroquial, dedicada al Santíssim Salvador. De la cripta, la tomba de la beneïda recorda als fidels la resistència contra les malvagitats de l'home, mentres les parets pintades en les cases del país envien missatges universals de pau, fraternitat i lluita contra la injustícia social. Laconi és sempre un centre lligats als pares franciscans. La pròpia fama original remunta a Sant Ignasi, personatge de la iglésia sarda, així com lo primer sant de l'ísola (sècul XVIII). La devoció de les persones atrau pelegrins cada any en un viatge de fe i un camí de regeneració espiritual. La visita continua al museu del Menhir i al parc Aymerich, on se poden veure parts de un antic castell. Gesturi és un centre de meditació on és nat lo beat frà Nicola, home de "prodigiosa" veneració que és vivit entre 1882 i 1958, beatificat l'any 1999 de Joan Pau II. És assai estimat dels fidels que reconeixen la bondat i capacitats curatives. De la sua casa comença un itinerari per carrers estrets i cases campidaneses, antigues iglésies i santuaris rurals. L'oasi de la Giara (sa Jara manna) és un un 'museu natural' ple de espècies botàniques i fauna característica, on l'home ha deixat lligams amb el territori, com lo 'pare de tots nurags', lo Bruncu Madugui. Sant’Antioco és un encant i centre turístic assai reconeixut amb sèculs de història, patetisme i devoció. Originàriament era Sulki, colònia púnica i després romana. En aquí, als albors del cristianisme, ha vivit i predicat Antíoc, un exiliat maurità de la fi del sècul I i principis del II, perseguit i martiritzat de l'emperador Adrià perquè professava un nou credo. Lo campsant de les catacumbes és avui el 'cor' de la basílica de Sant'Antioco, la catedral de la diòcesi de Sulcis del sècul V fins a principis del XIII. Lo patró de l'ísola se celebra del 1360: és la festa més antiga de l'ísola.