SARDENYA – Són les diferents vides que interessaran les mineres en tota Itàlia caracteritzades de estructures que són costades milions de euro i que ara tengueran un nou ús. És un nou camí que va del turisme a la recerca científica per arribar als “data center”. No és un cas si en lo món de la recerca és començada una recerca de estructures mineràries que se poden amprar: los excavos mineràris sota terra són lo resultat de investiments realitzats per arribar als jaciments. Quan són abandonades, si són en bones condicions, aquestes precioses estructures, tenen tants usos potencials, i en calqui cas únics i insubstituïbles, lo camí és de les excursions turístiques amb visites guiades entre camins mineraris.

Un ús únic, així com evidencien los geòlegs, són los grans experiments de física de les particel·les: les pedres que estan a damunt dels excavos en profunditat, tenen la capacitat de protegir la constant "pluja" de particel·les còsmiques que se troben en la superfície de la terra. És per aqueix motiu que, a partir dels últims quinze anys, és partida una vera i pròpia recerca de estructures que no se ampren més i que però se poden encara utilitzar, de destinar a laboratoris de física per experiments en gran escala. Una recerca de or, on l’or és representat de les estructures i dels espacis generats amb les extraccions mineràries.

En aqueix moment, en Amèrica són disponibles 272.000 mq de espacis destinats a usos científics i en Europa se torben 220.000mq i en Asia 267.000mq: són dats importants que no se poden transcurar. En aqueix àmbit calqui cosa se mou també en Itàlia. A segui el camí en àmbit científic són sobretot los espacis mineràris presents en Sardenya. U de aquestos és lo projecte Aria, programa de estudi de la matèria obscura i la producció de gas raro. Se comença amprant la vertical dels pous d ela minera de carbó del Sulcis (de Mont Sinnai a Nuraxi Figus). Amb una especies de “serpentina” que serveix a destil·lar l’ària i recavar els isòtops. Lo projecte posa ensieme l’Institut Nacional de física nuclear, la Universitat de Càller la Universitat de Princeton. A Lula, en provincia de Nuoro, la minera de Sos Enattos, oberta del 1868 de la societat Paganelli per la galena, blenda (de la qual se pren plom i zinco) i plata pogueriva recivir l’Einstein Telescope.