SARDENYA - «La Carta és la principal finalitat per la unitat del nostro País». Dimarts 24 de gener ixi el llibre del discurs a Palau Madama de la senadora a vida. Lo volum és estat curat de Daniela Padoan amb el títol: La stella polare della Costituzione on Liliana Segre aferma que «en Itàlia, lo principal port segur per la manifestacio de la unitat del nostro pòpul és la Constitució republicana, que com ha dit Piero Calamandrei, no és un boci de paper, ma és lo testament de cent mil morts calguts per la lluita vers la llibertat; una lluita que no comença a setembre del 1943 i que veu idealment com primer representants Giacomo Matteotti». I encara després al referiment a l’artícul 3 de la nostra Carta, declara cada discriminació basada a damunt de “sexe, raça, llengua, religió, opinions polítiques, condicions personals i socials”.

«En aquest mes se celebra el centenari de la marcia a Roma, inici de la dictadura feixista, i toca a una com a mi assumir momentàniament la presidència de aqueix temple de la democràcia que és lo Senat de la República». És lo 13 octubre del 2022: Liliana Segre parla a Palau Madama en ocasió de l’inici de la nova legislatura. Supèrstit de l’Holocaust, ara senadora a vida, aquell dia és president provisori en Aula perquè membre més ancià (vista al indisponiblitat de Giorgio Napolitano) i fa un discurs de alt valori històric i civil que mereix de ésser llegit i llegit encara avui i en futur.

Segre és una testimoni que ha vist i vivit lo mal absolut ma que ha decidit de restar una dona lliure i pacifica. Després de Càller, Baunei, Quartu, Sennori, Guasila i Orani, al 2020 també l’Alguer nomina Liliana Segre ciutadana honoraria, la senadora a vida que a catorze anys és estada deportada al camp de concentració de Auschwitz-Birkenau (gener 1944). En allà són morts lo pare i els iaios. A la Segre – milanés, classe 1930 – han donat lo número de matricula 75190, tatuat al braç, com als altros presoners. Retroba la llibertat lo primer de maig del 1945, quan era ja al camp de Malchow.