SARDENYA - Lo dia 17 de gener, festa de sant Antoni Abat, en diversos llocs de la Sardenya s’encenen grans foguerassos, en honor del sant. Segons la llegenda, se creu que Sant Antoni fossi davallat de l’Infern i havessi arrobat lo foc al Demoni per donar-lo als hòmens. La iconografia religiosa representa Sant Antoni amb un bastó de pastor acompanyat de un porc perquè se creu que fossi davallat amb aqueix animal. Per aqueix motiu la nit entre el 16 i 17 de gener, en diferents comunitats de la Sardenya i no sol, se celebra de sèculs aqueixa tradició amb una festa en honor del Sant i per això se fan los foguerassos.

Lo símbol de la celebració és lo foc, element de conjunció entre sacre i profà, però arriba de generacions passades també el ritu de fer tres giros de una part i tres de l’altra entorn al gran foc i després se la processió durant la qual lo capellà del país dòna la benedicció a la comunitat primer de anar en cada fogueràs en giro pels quarters. A Mamoiada, centre símbol del Carrasecare sard, la festa de Sant Antoni senya l’inici del Carraixali i durant la festa se pot veure la vestició i “sa prima essia” –la primera eixida en públic de les màscares tradicionals dels “mamuthones” i dels “issohadores”. Durant les setmanes precedents los hòmens acollin la llenya pel foc i les dones preparen los dolços típics de la festa com "su popassinu biancu e nigheddu", "su coccone 'in mele" i "sas caschettas".

Les celebracions acaben solitament lo 18 de gener Sant Antoneddu, jornada durant la qual la comunitats aguarda que el foc se despagui. Lo mateix dia de Sant Antoni, se feva, i encara en calqui lloc se fa, la benedicció dels animals de casa i de treball: cutxos, cavalls, molendos, bous, vaques, ovelles, i altros. A l’Alguer, al carrer del Carmen, hi era una iglésia dedicada a Sant Antoni, però avui no més és possible la veure. Antigament, lo dia del sant, en aquell carrer se feva festa gran: se beneïven los animals que la gent portava, i després se deixaven corrir per tot lo carrer, mentres les persones acorrides per la celebració, festejaven menjant dulcis i beient vi, a la salut del sant. La figura de sant Antoni Abat és restada en la memòria popular també amb cançonetes per criatures, de les quals se troben diverses versions, per exemple “Sant Antoni balla balla”. Son pocs los països de l’ísola on aqueixa figura no és celebrada amb foc propiciatoris, dons i pregàries.