Nel cor mut de la nit
amb a poca llum
sobre la taula blanca
farina de froment
messat de mon pare
savies mans de mares
amb aigua i bon llevat
fingian en pa.
I esperaven al forn
embruixats del foc
i del perfum de llenya
l’escorça d’or
de coques i filons.
I passos més lleugers
reportaven en casa
en canistros de palma
lo sagrat aliment
com un acte d’amor.
Me so fet gran a mossos
com esgarrant la vida
amb dents d’innocència
menjant pa i esperança.
I encara avui la boca
no sap de sacietat
ni per carn ni per peix
ni altros aliments
si no mosseguen
les mies dents
lo pa.
