Llamentes

Llamentes entenc
que venen de lluny,
criatures que ploren
sofrin i morin de fam,
de misèria... de malaltia.
Les cases
destruïdes de la guerra,
gent que mori
pels carrels!
Ve de plorar.. veient
aquesta trista realitat.
Perquè lo més dèbil
sempre sofri de més?
La indiferència
és la malaltia més gran
que hi pugui ésser.
Mai acabarà
aquesta guerra!
Feta de homens
sempre més potents
que venen les armes
i legu envien los ajuts
per se fer bells.
Podem sol pregar
lo bon Deu,
que la cosciència
de aquesta gent
pugui canviar.
Que més continui a esballar!

_ Maria Antonietta Manca _
Poetessa algueresa actual