MEDITACIÓ

Los anys cauen en la falda del temps
i se despulla l’arbre de la vida.
Joia, dolor, veritat, mentida
en l’ombra tornen, i tu més no tens
que cendra freda en les mans ardentes.
Al cor, margantes passen les memòries
de un passat joios, d’aquelles glòries
que tu somiaves... Brugen prepotentes
les llàgrimes als ulls on la tristesa
juga amb l’esperança. Cau, engroguida,
una altra fulla: i sense més bellesa,
al vent de l’atunjo, de la vida
l’arbe ja se tremola: s’és entesa
l’amiga mort que a la pau convida.

_ Antonel·la Salvietti _
Poetessa algueresa (1924-2006)