CONSOLACIÓ

L’amor que tu m’has dat era mentida,
mentides les paraules que m’has dit:
per aquell amor que és tota la mia vida,
les llàgrimes los ulls han consumit.

L’amor que tu m’has dat era tristura,
dolor sense esperança i sense fi:
los llavis eren plens de dolçura,
ma tu – tu ja pensaves de trair.

Te volgueriva tornar lo que m’has dat,
donar la pena que me bruja el cor:
ma el cor encara no – no ha olvidat
de aqueixa pena no – no, no té por.

Amor no hi ha ni bé sense sofrir,
No hi ha traïment d’amor sense perdó,
Perdó que sols pot dar qui com a mi,
Al perdó sols trobarà consolació de amor.

_ Antonel·la Salvietti _
Poetessa algueresa (1924-2006)