LES HORES (Conclusió)

Ai de nosaltres, com se’n passa ‘l temps,
i com en aquest món tot ve en arrés!
Sota ‘l mirar pietós de les estrelles
tot cau mica a mica i se destrueix.

Passen les joies com passar de abelles
lleugeres a la flor; passen les penes,
les bramosies del cor i de les venes.

I en fi de tot, el tenebrós llindar,
qual serà flor que donarà consol,
la cançó sospirosa de la mar
o ‘l cant arrufolat del rossinyol?

Del meu petit jardí un ull de sol,
o ‘l dolç amor que havem portat al pit?
Qual serà llum a il·luminar la Nit?

Hores del meu país, bon pro tengueu
per quantes de consol rames tixiu
en aquest últim tret del camí meu.

_ Rafael Catardi _
Poeta alguerés (1892-1974)