L'ALGUER - InformeCAT, la recollida de 50 dats significatius sobre l'estat de salut del català que Plataforma per la Llengua publica anualment, arriba enguany a la desena edició. L'InformeCAT és estat presentat dimecres 27 d’octubre en una videoconferència a la qual ha participat també la delegada de l’Alguer, Irene Coghene. Lo treball és fet a partir de fonts oficials i estudis d'elaboració pròpia i evidencia dats preocupants que demostren la situació d'emergència lingüística en la qual se troba la llengua catalana. L’estudi pretén que les institucions i los ciutadans prenguin consciència de la situació de fragilitat en la qual se troba la llengua i actuïn en conseqüència. A l'InformeCAT 2021 però hi ha també dats encoratjants que indiquen que, si passem a l'acció, sem en temps per salvar-nos de la situació d'emergència lingüística.

Escomençant de l’Alguer, on se lluita per la presència estàbil de l’alguerés a les escoles. Segons les enquestes, hi ha encara un 20,1% dels habitants que parla en alguerés amb el primer fill. Tenint en compte que hi ha encara criatures que entenen l’alguerés en l’àmbit familiar, lo rol de l’escola pot ésser fonamental per estimular i reactivar l’ús de la llengua a dins i fores de casa. La nova legislació sarda ha donat la possibilitat a les famílies de demanar l’ensenyament amb l’alguerés com a llengua vehicular. Plataforma per la Llengua ha activat ja de la primavera passada la campanya “Volem l’escola en alguerés” amb la qual s’encoratjen los genitors a demanar a les escoles, com és previst de la lei regional vigent, d’activar la didàctica en català de l’Alguer. Sempre a damunt del tema escolàstic, los docents habilitats per l’ensenyament de la nostra llengua a les escoles són lo 27% del total registrats en tota la Sardenya. Aqueixa xifra és rellevant si considerem que la populació algueresa representa lo 2,7% del total dels residents en Sardenya.

Aqueix fet manifesta com la comunitat de mestres i professors algueresos són prompts a fer la pròpia part, participant als projectes didàctics. Del costat de les males notícies, alguns fets registrats a l’InformeCAT 2021 reflecteixen lo poc empenyo de les institucions per desfensar i garantir los drets dels catalanoparlants mentres altros mostren que los comportaments lingüístics dels mateixos parlants a voltes són contraproducents. Per exemple, un dels dats inèdits del 2021 mostra que la subordinació lingüística ( o sigui lo fet de cambiar llengua, del català a l’espanyol durant una conversació) és una actitud majoritària a Catalunya entre los catalanoparlants, seguida de 8 cada 10 persones. Del costat de les institucions veiem com en alguns territoris on lo català és reconeixut com a llengua co-oficial, la llengua no és emprada també si la lei ne preveu l’ús al mateix nivell de la llengua espanyola.