MEDITACIÓ

Los anys cauen en la falda del temps
i se despulla l’arbre de la vida.
Joia, dolor, veritat, mentida
en l’ombra tornen, i tu més no tens
que cendra freda en les mans ardentes.
Ne’l cor margantes passen les memòries
de un passat joiós, d’aquelles glòries
que tu somniaves... Brugen prepotentes
les llàgrimes als ulls de la tristesa
juga ama l’esperança. Cau, engroguida,
un’altra fulla: i sense més bellesa,
al vent de l’atunjo, de la vida
l’arbre ja se tremola: s’és entesa
l’amiga mort que a la pau convida.

_ Antonel·la Salvietti _
Poetessa algueresa (1924-2010)