CANÇÓ

Jo soc nat
a un lloc benaït
del sol,
a ont hòmens petits
treballen la nit
a l’obscur.

Jo soc nat
a un lloc ponentí
a ont
llevant-se, el maití
endaura els bastions
florint-se en ulls negres
somriures, cançons.

Jo soc nat
a un lloc a ont
el sol
la tarda se’n devalla
en la marina, que descalla
vermells
als jardins a ont
retornen ocells per la nit
que calla;
una nit
de sombres i crits
de hòmens petits
que treballen
a l’obscur.

Jo soc nat
a un dolç jardí
a ont
creixen les flors
més senzilles,
que la nit
acullin estrelles
i se romin
a l’obscur sense por
dels hòmens petits,
fugits al primer rai
del sol.

Jo soc nat
a un lloc a ont
la nit
els hòmens petits
desfanen les obres
del sol,
tapant-les de fang,
de dolor.

Jo soc nat
a un lloc benaït
del sol,
a ont hòmens petits,
calguts els moments
de la vida,
fang de fang són
tornats;
i el sol cada dia
retorna
i endaura els bastions
florint-se en ulls negres,
somriures, cançons.

_ Antoni Bal·lero De Candia _
Poeta alguerés (1927-2009)