LLIBRES VELLS
Vos mir assetiats
a la raconereta
llibres envellits passant
en tantes tantes mans,
amb fulls tancats,
esquenes desfetes
i forres de cartó antic.
Paper podrit,
mossegat del temps
com los ulls que hi han llegit,
com lo cor que hi ha patit.
Somnis caiguts
ne l’abís de la memòria,
cants perduts
ne la boira
de l’oblit.
En aquell llibret de missa
la mama ha deixat una llàgrima,
nel plec de geografia
mon pare ha senyat
un viatge mai fet,
nel diccionari, d’amagat,
ulls innocents han robat
paraules prohibides…
Blancs records de pau,
pagines engroguides,
tancau!
En vós
sempre el cor troba
un cel blau
de repòs.
_
Rafel Sari _
(poeta alguerés, 1904-1978)