A L’ALBA

 
Tu vens del cor tenebrós de la nit

portant a l’afany de penes antigues

dolcíssim consol de albeixent clariana.

Encens per l’ona que corre arrissada

calor de llumera; i al’herba novel·la

regales mil perles de fresca rosada.

Repetis per l’home un’eterna rondalla

‘n el nom de la vida; i com a la vida

tu fugis, brincant de teulada en teulada.

Demà tornaràs, com avui, com a sempre,

dolcíssima mare del dia que comença:

i encara demà, com avui, com a sempre,

jo pugui mirar-te, dolcíssima esposa,

tornar carinyosa ‘n els braços del sol.

 
_ Antonel·la Salvietti _
Poetessa algueresa (1924-2006)