MARE  (Madre)

Freqüentment
en la memòria me subvé
l’imatge de la casa antiga:
en la claror de una llumera gran
veig un’aposento.
Entre aquelles parets blanques
una mesa de treball,
una vida de cants
i de sor
i nits sense repòs
i sempre tu, mare,
i l’agulla.

Un’ona
me reporta encara
l’amor,
un pas de somni,
el so del silenci
que ha embolicat
la joventut.
He cercat l’imatge tua,
el punt clar
pels meus dies.
Avui la tua ombra
és estrella daurada
en el cel
de l’ànima.

_ Fidel Carboni _
poeta alguerés actual