DELIRI
Quan jo seré una part de tu
i els meus llavis t’hauran tret el perfum,
em deixaré portar sobre les ones
del meu deliri saborós de plor.
L’intens alè pagà de la carn teva
lliga el vol de la ment en un esclat
de seqüències terribles, on el cos
es llança tot amb la cantúria horrenda
de l’ànima perduda entre el ritual
on s’abrusen els bàlsams de l’abisme.
La meva carn, la teva carn juguen
en cementiris d’ideals;
la meva sang, la teva sang s’abrusen
d’un frenètic alè transsubastancial;
les meves mans, les teves mans afonen
en el misteri atònit de la vida.
La nostra carn crida en un vespre d’horror!
En la sabor de la teva carn
es fonen els bàlsams de l’abisme
amb la llança rabent de la virtut.
El misteri de la carn ens ofereix
arabescos de blancúria virginal
que, abrusant el meu cos, perfumen
en el silenci agònic del no-res,
avui negat pels bàlsams de l’abisme.
Sobtadament es cansa el cant de la rebel·lió!
El no-res ha vençut la teva mentida, oh, carn!
Ens ofega en el foc de la passió.
Neguit de redempció, jugar groller,
el perfum de l’abisme ens va cercant
per colgar-nos en la mateixa tomba:
en la mateixa tomba d’il·lisió!
Quan jo seré una part de tu
i els meus llavis t’hauran tret el perfum,
em deixaré portar sobre les ones
del meu deliri saborós de plor!
_
Antoni Bal·lero De Càndia _
poeta alguerés (1927-2009)
