LES HORES DE PLOM
Só astrac de mi mateix,
de parlar am’ un verb
al futur o al condicional,
de les mateixes litanies
dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
dissabte
só astrac de diure
“glòria in excelsis”
al diumenge que arriba
a cavall de un calendari
pintat de nàusea i bòmits;
só astrac de sentir parlar
de guerres i de morts;
só astrac de veure la terra
que se fa més fonguda
perquè s’escava una nova tomba;
só astrac de fer cues als oficis
nedant, de estiu,
entre olors de cada manera
i menjant-me, de hivern,
les dents pel fred;
só astrac de pensar
als fills de l’amor
sempre tesos
i prompts a troncar-se
... i encara tantes
i tantes coses
que m’astraquen
i que ampli les sabates
dels pensaments,
que un dia o l’altro
portaré a ressolar
ama crisantems en gramalles.
_
Antoni Coronzu _
poeta alguerés (1944)